si fa un mes deia que el POUM anava tard... ara penjo un nou article sobre la situació actual. No és que vagi tard, és que va fatal!! Enganxo a continuació l'article que, com a portaveu del Grup Municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Rubí publico a la revista municipal La Ciutat d'aquest mes de desembre.
---------------

Aquest novembre era previst que el Pla d’Ordenació Urbana de Rubí (el POUM) fos aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. Però no ha estat així. De fet, no només no s’ha aprovat, sinó que des de Barcelona s’ha demanat a l’equip de govern municipal de Rubí que en refaci uns quants aspectes (alguns d’ells, de gruix) i que incorpori tot d’informes que li manquen. Entre els aspectes a modificar hi ha el càlcul econòmic de com es finançarà tot el que es diu que es farà (com veieu, un tema de gruix) i en informes tècnics previs, als quals encara no hem tingut accés, sembla que també es demana un replanteig del creixement previst de població, que es considera excessiu, i de l’elevat nombre de pisos que es preveu construir a l’Escardívol (dos temes més de gruix).


No puc evitar recordar que aquests tres temes, a més d’altres, són alguns dels que ICV-EUiA va esgrimir per votar en contra del POUM plantejat per l’equip de govern municipal (PSC i ERC), mentre PP i CiU li reien les gràcies i hi votaven a favor.

Tampoc puc evitar posar de manifest que el POUM ha estat el principal projecte dels darrers 8 anys de l’alcaldessa Carme Garcia, i que ara, els òrgans del govern català que havien de validar-lo, han vingut a demostrar que ha estat un nyap tècnic i polític.

I evidentment, tampoc puc evitar esmentar que el màxim responsable tècnic del POUM era el senyor Lluís Calvet, càrrec de confiança directa de l’alcaldessa, que va ser cessat el setembre coincidint amb la denúncia davant l’Oficina Antifrau que va presentar ICV-EUiA acusant-lo d’actuar de forma poc ètica en adjudicacions d’obres a la ciutat. En aquell moment l’alcaldessa va assegurar que el cessava per altres motius, i que ja havia finalitzat la seva feina principal. Doncs és evident que no. El POUM no estava tancat, i menys encara ben acabat.

Vaja, que no puc evitar pensar que el temps acaba posant les coses i les persones al seu lloc. Esperem que ara l’alcaldessa tingui cintura per corregir l’errada, tornar a seure a negociar la planificació urbanística de la ciutat amb nosaltres, el principal grup de la oposició, i fer-ho escoltant de debò els arguments que des de fa 4 anys estem posant damunt la taula. Li convé, senyora Garcia, i no per vostè, sinó pel bé de la ciutat.

Les darreres setmanes he parlat amb molta gent d'esquerres desencantada amb la política. I no nego que tenen els seus motius. Però lamento que no sàpiguen veure que amb l'actitud de no anar a votar a les eleccions de diumenge, o bé votant però en blanc, només afavoreixen que hi hagi un govern de dretes.
No ho dic per electoralisme, ho dic convençuda. No votant, pretenen protestar i mostrar el seu malestar. Però dubto que s'aconsegueixi. És difícil diferenciar, després d'unes eleccions, qui s'ha quedat a casa com a protesta i qui ho ha fet perquè li importa un rave la democràcia i què passi els propers 4 anys en aquest país.
I votant en blanc, evidentment protesten, i té una lectura més senzilla i directa. Però com que, de moment, els vots en blanc no ocupen cap escó, acaben afavorint, per la llei d'Hont, al partit majoritari.

Faig una nova crida als qui m'estigueu llegint, us sentiu d'esquerres i no estigueu convençuts de què fer, a anar a votar diumenge. I a fer-ho per la coalició que us està oferint polítiques d'esquerres sense matisos. D'esquerres de debò.

Per si us serveix d'exemple, ahir es va presentar una llista de gent que, des de la resta d'Espanya fa suport al Joan Herrera i diuen que, si fossin catalans, el votaríen. Curiosament, alguns/es són dels que van fer suport fa uns anys al Zapatero, amb l'esperança que apliqués polítiques d'esquerres des del govern central. Segurament ells i elles també són dels votants d'esquerres defraudats... però ho tenen clar. Si poguessin votar diumenge, ho faríen. I ho faríen per ICV-EUiA.

pots consultar aquesta llista de signants en aquest enllaç:

http://www.joanherrera.cat/content/signants-en-suport-de-joan-herrera

Només te'n destaco uns quants: Pedro Almodóvar, Antonio Banderas, Pilar Bardem, Juan Diego Botto, Juan Echanove, Almudena Grandes, Aitana Sánchez-Gijón, Juantxo López de Uralde, Emma Cohen, Ismael Serrano...


I tú, que sí que pots votar, aquest diumenge què faràs?

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rubí –el POUM- va tard. El document es troba ara pendent del vist i plau definitiu de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. I tot i que l'equip de govern de Rubí preveia que s'aprovaria a principis d'aquest mes, el tràmit s’ha retardat perquè encara falten alguns documents tècnics. Total: que sent optimistes, s'aprovarà durant el primer trimestre de l'any vinent.


Davant d'aquesta situació, no puc evitar recordar que, quan el setembre l'alcaldessa va cessar el senyor Lluís Calvet, va dir que no era perquè ICV-EUiA denunciàvem que havia actuat de forma poc ètica en certes adjudicacions d'obres, sinó perquè ja havia enllestit la seva feina. El senyor Calvet era el màxim responsable tècnic del POUM. Sembla que no tot estava tan lligat i ben lligat, i no tot tan enllestit, quan resulta que encara falten informes de diversos organismes perquè el POUM pugui ser aprovat definitivament.

El temps i els fets acaben posant sempre les coses al seu lloc.


Sigui com sigui, precisament aquests dies ICV-EUiA estem fent una nova campanya informativa, a certs barris de la ciutat, sobre quines prioritats d'aquestes zones no ha resolt prou bé el POUM.  Per exemple, es destaca la inexistencia de noves zones d’aparcament a barris tan densos com Can Fatjó o la Zona Nord o el Progrés; que es creïn autopistes urbanes a la carretera de la Riera i l’avinguda de l’Estatut; la pèrdua de zona verda al Parc de Ca n’Oriol o que no es prevegui un nou poliesportiu a Can Fatjó.

Si t'interessen els detalls, pots consultar-los al bloc http://estenoeselpoumquerubinecesita.wordpress.com/

Els companys i companyes de Joves d'Esquerra Verda han creat aquesta campanya, molt visual.
M'ha semblat molt encertada i vull compartir-la amb tots vosaltres, també a través del bloc.




Per cert, aprofito també per recomenar-vos d'entrar al següent link: http://jofaigcampanyaper.joanherrera.cat/

Amb aquest article vull fer suport a la campanya ciutadana que s'ha organitzat per a protestar per la visita del Papa a Barcelona la setmana vinent. I vull explicar-ne els motius.

La visita de Joseph Ratzinger ha estat precedida de les seves declaracions sobre els abusos sexuals del clergat en què optava per la penitència com a via de reparació. També és responsable de no col•laborar en el repartiment de preservatius a l’Àfrica, de la segregació a l’escola, d’oposar-se al dret al propi cos de les dones i al dret a l’avortament, i de negar la igualtat de drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.


També cal recordar que l'Estat de Ciutat del Vaticà no és membre de l'ONU i que no ha signat ni ratificat els pactes internacionals de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ni de Drets Civils i Polítics, ni el destinat a abolir la pena de mort, ni per a la protecció dels drets de totes les treballadores i els treballadors migratoris i dels seus familiars, i tampoc la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona.

Però sobretot, cal recordar que Espanya és, constitucionalment, un Estat democràtic i laic. Per tant, no es pot justificar de cap manera que les nostres institucions públiques (Estat, Generalitat, Ajuntament) hagin de pagar els costos de la visita d'un Cap d'Estat antidemocràtic, com és el Papa. I encara menys que aquest sigui rebut pels màxims representants d'aquestes institucions.

Des del màxim respecte als cristians i cristianes de base, que com jo també mostren el seu rebuig a les actituds antidemocràtiques de la jerarquia de l'Església catòlica, vull que quedi clar que jo, Marta Ribas, no t'espero, senyor Ratzinger.  ((http://www.jonotespero.cat/))

Avui s'està fent a Rubí la consulta anomenada Rubí Decideix. I quedi clar, per endavant, que me n'alegro. Ja he votat, per convicció que fer consultes ciutadanes és un valor sa per la democràcia. Però he votat en blanc. Perquè tot i que el tema m'interessa, i molt, cap de les opcions possibles és la meva.


Quan va començar a gestar-se la plataforma de Rubí Decideix, ICV a Rubí ens vam interessar en el tema i vam assistir, fins i tot, a alguna de les primeres assemblees. En una d'elles vaig ser-hi jo, personalment. Un cop van demanar-nos sumar-nos-hi fent suport explícit, vam posar de manifest el nostre posicionament:

* Des d'ICV estem a favor de les consultes ciutadanes com a mètode de democràcia participativa.
* Des d'ICV defensem el dret a decidir ( o dret a l'autodeterminació dels pobles)
* Però no ens sentim representats per la pregunta que es planteja (independència Si o independència NO). I creiem que, com nosaltres, s'hi pot sentir bona part de la població de Rubí.

Per a nosaltres, si aquesta vol ser una consulta que realment serveixi per palpar què vol el poble de Catalunya, la pregunta hauria d'incloure moltes més opcions. Entre d'altres, continuar com estem (comunitat autònoma), ser un Estat independent o ser un Estat dins d'una Espanya federal (que és la opció que defensem des d'Iniciativa)

Com a ICV vam traslladar aquesta reflexió a la Plataforma Rubí Decideix, fent-los la proposta de modificar la pregunta plantejada. Però s'hi van negar. La pregunta, pel que sembla, no és canviable. És per això que NO ens vam sumar a la Plataforma.

Tot i això, i per coherècia amb les nostres conviccions sobre la democràcia participativa, hem col.laborat amb la plataforma facilitant-nos suport, per exemple, en la defensa que l'Ajuntament faciliti espais per a fer la consulta. I hem instat a la gent d'Iniciativa a votar, cadascú agafant la opció que li demani el cor o el cap.

En el meu cas, ho he tingut clar. Jo he volgut participar. Però no em sento representada per cap de les dues opcions de vot. Per tant, he votat en blanc.

Rubí està decidint avui? doncs sí, d'alguna manera... però per mi Rubí decidirà sobre aquest tema quan se li posin realment totes les opcions damunt la taula. Mentrestant, ens anem entrenant...

Sembla que el veto al meu bloc no ha estat voluntari. M'han explicat des de l'Ajuntament que el problema prové d'algun terme, alguna paraula, que he introduit al meu bloc i que és de les vetades automàticament pel servidor informàtic del consistori. Per tant, l'existència d'aquesta paraula al meu bloc (que no sé quina és) és la que hauria provocat que no sigui visible des dels ordinadors dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament.

Bé, me n'alegro que sigui així. I demano disculpes pel malentès i els malsdecap que pugui haver causat la meva reacció als funcionaris i càrrecs de confiança que sí que fan bé la seva feina, en aquest Ajuntament, que són l'amplíssima majoria.

Ara permeteu-me una mica d'ironia: us imagineu que aquesta paraula o terme vetat que darrerament he introduit al meu bloc sigui "Lluís Calvet"? tindria guasa la cosa, no?
Evidentment, només estic fent ús de la ironia, o de la informàtica-ficció.

el "sempre transparent" equip de govern de l'alcaldessa Carme Garcia m'ha vetat. En concret, han vetat l'accés a aquest bloc des de qualsevol ordinador del personal de l'Ajuntament de Rubí.
Es veu que els treballadors i treballadores públics, davant la moguda existent al consistori per la denúncia que el meu Grup Municipal ha presentat contra el responsable del Comissionat d'Urbanisme, buscaven explicacions. I com que potser no les obtenien des de la pròpia administració, la buscaven al meu bloc de regidora. En ares de la transparència informativa i de la democràcia, l'equip de govern municipal ha decidit que el servidor del consistori veti l'accés a aquesta pàgina.
Esperem que la "incidència tècnica" es resolgui aviat...
Mentrestant, no patiu. Jo no pateixo gens. Pensar que es poden posar barreres a les notícies, en l'actual societat de la informació, és ben bé de dinosaures.



enganxo a contiuació un extracte de la Nota de Premsa del tema que el Grup Municipal d'ICV-EUiA de Rubí hem fet públic aquest matí:

El grup municipal d’ICV-EUiA a Rubí presentarà denuncia davant l’Oficina Antifrau demanant que s’investiguin certes actuacions de Lluís Calvet, comissionat d’Urbanisme i Habitatge de Rubí i conseller delegat de Proursa.



A banda d’aquest càrrec públic, Calvet ha mantingut sempre l’activitat privada en l’àmbit de l’arquitectura, principalment al despatx Calvet i Frontado, amb la seva sòcia Fina Frontado. Aquesta sòcia ho és també, en una altra firma, del senyor Francisco Fernández Eduardo. Firma que té la seva seu al mateix despatx o adreça que la del senyor Calvet i la senyora Frontado.


El senyor Francisco Fernández Eduardo –soci de la sòcia de Calvet- ha rebut de l’Ajuntament de Rubí diversos encàrrecs per valor de prop de mig milió d’euros. En concret, se li han adjudicat el projecte de construcció del poliesportiu de La Llana i urbanització exterior, així com la modificació del projecte d’urbanització de la plaça de la Sardana. Algunes d’aquestes adjudicacions, venien avalades directament per Lluis Calvet, a través de la Comissió d’experts del Comissionat d’Urbanisme i Habitatge.

D’altra banda, l’any 2008 Calvet va negociar amb l’IMPSOL la venda d’uns terrenys de Rubí que eren propietat de Proursa. Després d’aquesta operació, el despatx Calvet y Frontado va rebre de l’IMPSOL l’adjudicació de construcció d’habitatges de protecció oficial a Montgat, a la promoció de Turó del Sastre

Aquests casos, i algun altre, formaran part de la denúncia que el Grup Municipal d'ICV-EUiA presentarem d'immediat a l'Oficina Antifrau perquè, si cal, s'inicii una investigació per determinar si hi ha indicis de delicte.

De moment, per nosaltres queda clar, que el senyor Lluís Calvet ha actuat de forma poc ètica en l'exercici del seu càrrec a l'administració local de Rubí, i reclamem que la seva responsable política directa, l'alcaldessa Carme Garcia Lores, doni explicacions públiques al respecte.

En Lluís Calvet, no ho oblidem, és el càrrec de confiança que més cobra de l'Ajuntament de Rubí, i qui ha portat, personalment, la negociació dels detalls del POUM i del Conveni Urbanístic amb FICOSA, entre d'altres.

Felicitats, rubinencs i rubinenques. La vaga del 29 de setembre va ser un èxit, també a Rubí.

Felicitats als qui, tot i la por a represàlies laborals, vàreu fer vaga. I també als que la vam poder fer tranquil•lament. Felicitats als pares i mares que vàreu donar una lliçó a molts professors no portant els fills a escola, als qui us vàreu negar a anar a comprar, aquell dia, o us vàreu prendre aquell dimecres com un dia festiu sense consum. Felicitats també als qui, coincidint amb la reivindicació de la vaga, no la vau poder secundar, pels motius que sigui. I felicitats, sobretot, als sindicats, per haver demostrat que, per molt que la dreta intenti enterrar la organització dels treballadors i treballadores, el sindicalisme i l’esquerra social estan vius, molt vius.

La vaga del 29-S ha estat una estirada d’orelles a un Zapatero que fa massa temps que no escolta. I si després d’això, l’Executiu socialista no rectifica les seves polítiques socials i corregeix la reforma laboral, demostrarà tenir tan poca sensibilitat social i democràtica com va demostrar Aznar quan governava. O fins i tot menys.

Les mobilitzacions del 29-S demostren que la reforma laboral aprovada pel Congrés no té el suport de la majoria de ciutadans. I que els treballadors i treballadores d’aquest país, que som els qui fem funcionar l’economia, n’estem farts de pagar la crisi que no hem provocat.

Zapatero va arribar al govern gràcies a les grans mobilitzacions socials contra la guerra d’Iraq i contra les mentides del PP. Ara no pot mirar cap a un altre costat. Ha de girar a l’esquerra per tornar a connectar amb el país, per evitar caure permanentment en la contradicció entre allò que pensa el carrer i allò que aproven les Corts.

Espanya ho va dir clar el 29-S i Rubí també. Volem polítiques socials, volem ocupació i de qualitat, volem ajudes pels qui realment la generen (que no són els bancs) i volem un govern que govern pel seu país, i no al dictat dels poderosos i els bancs mundials.


La coalició d’Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa fem una crida a tota la ciutadania de Rubí a sumar-se a la vaga general convocada pel pròxim 29 de setembre.


La vaga ha estat convocada pels sindicats majoritaris a Espanya i a Catalunya per reclamar la retirada de la Reforma Laboral aprovada aquest setembre pel govern del PSOE, amb el suport de Convergència i Unió, i amb el joc demagògic del Partit Popular que al Congrés hi vota en contra però als ajuntaments hi està a favor.

Aquesta és una reforma laboral injusta per als treballadors i treballadores i inútil per a crear ocupació o facilitar la sortida de la crisi perquè:

- no crearà ocupació i, en canvi, provocarà que l’acomiadament sigui més fàcil, barat i subvencionat amb recursos públics.

- No millorarà la qualitat del nostre mercat laboral, ja que no adopta cap mesura contra la temporalitat i, en canvi, incentiva la desaparició dels contractes indefinits actuals.

- Dóna més poder als empresaris, tant per a acomiadar persones com per a no aplicar els convenis col•lectius, perjudicant, per tant, als treballadors/es

- I a més, privatitza els serveis d’ocupació, convertint en un negoci per a pocs la dura tasca de trobar feina per a la majoria

Però és que, a més, aquesta no és només una vaga contra la Reforma Laboral. És una vaga per la dignitat i contra la resignació. Perquè si no ens plantem, les mesures antisocials seran moltes més, com l’augment de l’edat de jubilació fins als 67 anys, la congelació de les pensions, el canvi del període de càlcul per a tenir opció a jubilar-se, la retallada de sous als empleats públics, la pujada de l’IVA o el copagament de la sanitat.

Perquè en nom d’una “suposada via de sortida de la crisi” el govern del senyor Zapatero ens està imposant una retallada de drets com no ha fet ningú més a Europa. Una retallada que afecta a la majoria (treballadors, autònoms, pimes...) i beneficia només a uns pocs (els que precisament s’han beneficiat del model del “pelotazo” i han generat la crisi: especuladors, bancs, grans empresaris...) Aquesta, per tant, ha de ser la vaga dels que no hem creat la crisi, però l’estem pagant. Perquè no acceptem que els que sí han generat aquesta situació ara siguin els que dicten com sortir-ne.

El dia 29 de setembre, cal dir PROU. Per no perdre tots aquells drets socials que tant d’esforç i de sang han costat d’aconseguir. I per reclamar una sortida a la crisi socialment justa i econòmicament viable, lluitant contra el frau fiscal, fent pagar més als qui més tenen i apostant per una ocupació estable i uns serveis públics i de suport social de qualitat.

Per tot plegat, ICV-EUiA us instem a participar de les accions de la Coordinadora unitària creada a Rubí per a difondre els motius per la vaga, entre la ciutadania (reunions els dilluns a les 19h a l’Espai Obert, c/ Justícia 11)

I el 29 de setembre, digues PROU, i suma’t a la vaga.

((discurs llegit a l'ofrena floral d'ICV-EUiA a la pl.11 de Setembre de Rubí))

Un any més la ciutadania de Rubí ens retrobem per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. Però l'actual context polític, econòmic i social fa que enguany la Diada tingui un caràcter especialment reivindicatiu.


La sentència del Tribunal Constitucional retallant l’Estatut ha generat una situació sense precedents. Ha obert una crisi constitucional a l’Estat i una reacció política i ciutadana com fa anys que no veiem, i que va tenir el seu punt clau en la manifestació del passat 10 de juliol.

Aquella manifestació, al nostre entendre, demostra que el conflicte no és entre nosaltres, entre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sinó entre Catalunya i l’Estat espanyol. I els partits que no entenguin això i no facin un esforç per aglutinar la diversitat de identitats que hi ha a Catalunya per fer front comú i lluita conjunta per aconseguir que es respectin els nostres drets socials i nacionals, s’estarà equivocant.

Des d’Iniciativa Verds i Esquerra Unida considerem que ara, més que mai, cal defensar el nostre Estatut, el que vam votar el poble de Catalunya i també el Congrés dels Diputats. Per democràcia i perquè Catalunya s’ho mereix, cal que es recuperi l’Estatut íntegre.

Però això no es podrà fer sense que s’obri, en paral•lel, un procés de reforma de la Constitució. Una reforma que millori l’encaix de Catalunya amb Espanya, així com d’altres nacions d’aquest Estat, i que obri la via del federalisme i garanteixi el dret a decidir democràtic de tots els pobles que formem l’Estat espanyol.

Perquè l’autodeterminació és un dret democràtic, i des d’Iniciativa i Esquerra Unida també defensarem que a Catalunya el puguem exercir. Però cal que el puguem exercir amb totes les opcions possibles. I que la ciutadania de Catalunya puguem decidir, lliurement, si volem continuar com estem, ser independents o ser un Estat propi dins d’un Estat federal.

ICV-EUiA lluitarem perquè s’apliqui aquest full de ruta: l’aplicació de tot l’estatut, la reforma de la Constitució i l’exercici del dret a decidir de Catalunya. I evidentment, ho farem defensant la nostra opció, el nostre model, que és la d’un federalisme plurinacional. Però oferim el nostre planteig a la societat i a la resta de forces polítiques catalanes, per a compartir-lo, per a fer-lo de consens, com una via per la qual fer lluita conjunta per sortir de l’atzucac i per seguir avançant per apujar el sostre constitucional.

Aquest 11 de Setembre és també necessari sortir al carrer per a defensar els drets dels treballadors i les treballadores, les propostes d’esquerres per a sortir de la crisi i que no la continuïn pagant els treballadors i les treballadores.

El Govern espanyol ha aprovat, amb la complicitat de CiU i el suport de la dreta econòmica, la reforma laboral. Mesures que són un atac directe contra els drets dels treballadors i les treballadores, facilitant l’acomiadament i degradant el dret democràtic a la negociació col•lectiva dels sindicats.

ICV- EUiA donem suport a la vaga general del 29-S, convocada pels sindicats en contra d’aquestes mesures, i treballarem per a què aquesta vaga sigui un èxit i que el govern Zapatero rectifiqui, alhora que continuarem defensant les nostres propostes per una reforma fiscal i per combatre el frau fiscal amb l’objectiu de poder invertir en més serveis públics i polítiques socials i cons¬truir un nou model productiu sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment.

Però a més, no ens podem oblidar que estem a les portes d’unes eleccions autonòmiques. I Catalunya se la juga socialment i nacionalment en aquests comicis. Perquè en les pròximes eleccions els catalans i les catalanes, a més de decidir sobre el model d’Estat, també decidirem quin model social volem. Si donem continuïtat a les polítiques d’esquerres per a l’autonomia de les persones o retrocedim i tornem a ser a la cua en despesa social com en temps del pujolisme; si apostem per sortir de la crisi amb polítiques econòmiques de dretes com les que pacten socialistes i convergencia a Madrid, o amb propostes alternatives que apostin per un sistema laboral estable i uns serveis públics i de suport social de qualitat.

En tots aquests aspectes es demostra que a Catalunya s’ha iniciat un procés històric, tant per l’encaix amb Espanya com per la situació econòmica i social del nostre país. I les solucions a les crisis diverses actuals no són senzilles ni seran immediates.

Que ningú us vengui solucions fàcils ni màgiques. Si volem sortir d’aquesta crisi econòmica, social i constitucional sense perdre drets ho haurem de fer lluitant. I mobilitzant-nos com a poble. Lluitant units com a poble enfront al centralisme de l’Estat i lluitant units com a treballadors i treballadores enfront als interessos del capital. En la lluita ens trobarem.

Visca Rubí. I visca Catalunya.

ara fa dos anys, publicava un article sobre el POUM (Pla d'Ordenació Urbana de Rubí) a la revista La Ciutat on deia:


"no s’ha apostat de forma valenta per l’habitatge protegit, ni s’ha resolt la barreja d’indústria i habitatge i els riscos que això pot comportar per als llocs de treball, ni s’ha eliminat la previsió de fer prop de 230 pisos a l’Escardívol, ni es trasllada a altres zones de la ciutat els equipaments previstos en zones verdes com el Parc de Ca n’Oriol o Can Ramoneda. A més a més, tampoc s’ha obert més el POUM a la participació ciutadana ni hi ha cap garantia que el què es preveu fer sigui viable econòmicament (...)
ICV-EUiA ha treballat fins l’últim moment per provar d’introduir en aquest POUM els nostres valors i projectes. Perquè creiem, de debò, que les nostres propostes enriqueixen. (...) Per nosaltres està molt clar: l’equip de govern (PSC i Esquerra) ha preferit l’acord fàcil, amb la dreta (CiU i PP), que no els feia replantejar cap aspecte important del POUM per donar el seu vot afirmatiu.
Creiem que es perd, doncs, una gran oportunitat: la de dissenyar una ciutat socialment més justa, una ciutat per a les persones, i pensada amb les persones; una ciutat respectuosa amb tothom, i també amb el medi ambient; una ciutat lligada i compacta, però no densificada; una ciutat per viure i per conviure en els espais públics; una ciutat propera, on el cotxe no tingui sentit...
Això no vol dir que el POUM que s’ha aprovat no millorarà Rubí. Evidentment que ho farà. Però les millores poden fer-se amb un punt de valentia que faci fer passos de gegant cap endavant... aquest cop, ens hem quedat a mig camí"

Dos anys després, lamentablent, haig de tornar a subscriure tot el que vaig dir en aquell moment, perquè res no ha canviat. La setmana vinent es votarà al Ple Municipal l'aprovació definitiva del POUM. I gairebé tot segueix igual. Perquè, tot i la decepció, vam seguir insistint. I vam presentar una trentena d'al·legacions. Però només se'ns n'ha acceptat una, i no complerta. I els petits o grans canvis que s'han fet al POUM en aquests dos anys, no han estat precisament en la línia que nosaltres demanavem (com a exemple, la incorporació de 1.300 habitatges nous a Can Pujol -la zona de FICOSA- on no s'aprofita la creació d'un nou barri per a incrementar el percentatge d'habitatge públic a la ciutat)

Així que, 'nada nuevo bajo el sol'. El POUM tirarà endavant amb els vots del PSC, Esquerra, CiU i el PP. Quina llàstima que, elecció rera elecció, la ciutadania demostri que Rubí és una ciutat majoritàriament d'esquerres, però els seus governants s'entestin a tancar els ulls a aquesta realitat i apostin, en temes clau de ciutat com aquest, per l'acord fàcil i còmode amb la dreta.

Aquests darrers dies que hi ha hagut tant de rebombori mediàtic amb el procés participatiu de la Diagonal no he pogut evitar fer comparacions amb Rubí, i en concret amb el procés de reforma de la Plaça del Doctor Guardiet. En tots dos casos es tracta de reformes de punts cabdals i emblemàtics de la ciutat en què s’ha fet una consulta ciutadana per decidir sobre el projecte.


Però a diferència del cas de la Diagonal de Barcelona, a Rubí no vam tenir opció C. L’oposició i una part de la ciutadania vam demanar-la. En concret, volíem poder-nos expressar en la consulta dient que no ens agradava cap de les opcions triades per l’equip de govern, que posats a fer obra, volíem una reforma més a fons, amb possibilitat de pàrquing, amb unió amb la plaça Catalunya, amb estudis per vianitzar la zona... però a Rubí el govern no va voler afegir una opció alternativa en la votació. Això, sumat a com havia anat el procés participatiu previ per a fixar els objectius de la reforma, van deixar clar que la consulta no era realment per saber què volia la ciutadania, sinó per legitimar la opció ja presa per l’equip de govern. I aquest tipus d’actitud, passa factura.

La conseqüència va ser una participació més que minsa (poc més de mil persones. Un 1’7 per cent de la població que podia votar). De fet, la plataforma ciutadana “Nyap Guardiet” va recollir més signatures en contra de la reforma que vots hi va haver en el procés participatiu institucional.

Sigui com sigui, el procés de la Diagonal haurà fracassat, però ha estat obert a totes les opcions plantejades i ha mobilitzat molt més percentatge de població que el procés de Rubí. I la gent realment ha triat, i ho ha fet en contra del que defensava el govern de la ciutat. I aquest govern ha acceptat la decisió de la ciutadania i no farà la reforma. I a més, depura responsabilitats polítiques dins del seu equip (amb un primer tinent d’alcalde destituït). A Rubí, ni ens hem pogut expressar totes les opcions, ni el pes de les firmes recollides en contra servirà per a replantejar res, ni es depurarà cap responsabilitat en l’equip de govern. I per rematar-ho, ens iniciaran les obres de la plaça en un any de crisi, amb altres prioritats on gastar els diners a la ciutat, i deixant-nos potes enlaire el centre de Rubí a les portes de celebrar la Festa Major.

Conclusió: la consulta de la Diagonal haurà estat un nyap, però quina enveja em fan els veïns de Barcelona quan comparo els seus nyaps amb els de la meva ciutat.

((foto de la Pl.del Doctor Guardiet extreta de la pàgina web de l'Ajuntament de Rubí))

Dissabte passat ICV a Rubí vam celebrar l'últim dia d'eleccions primàries i l'acte de proclamació de cap de llista del partit per a les pròximes eleccions municipals de l'any que vé. Ho vam fer amb un acte festiu (una paella) al Parc de Ca n'Oriol. I va ser tot un èxit i tot un plaer. Més de 250 persones van fer-me suport en aquest acte, i més de 400 han votat en el procés de primàries per elegir-me candidata. Evidentment, no puc més que agraïr molt sincerament a tota aquesta gent la confiança que m'han fet, i prometre'ls que provaré de no defraudar-los. 

Com vaig dir a l'acte, aquest procés ha estat una mostra de la nostra manera de fer: oberta, democràtica, transparent i participativa. Perquè seria molt més fàcil triar cap de llista amb una reunió de la direcció local (com fan la majoria dels altres partits) i estalviar-nos la feina i la despesa que ens ha comportat a ICV fer públic el procés, sortir 5 cops al carrer amb les urnes i organitzar una festa amb paella popular. Però som així i ho volem seguir sent. Perquè obrir l'elecció de cap de llista a tota la ciutadania demostra que volem fer política AMB la gent i que volem decidir els temes importants de forma oberta i transparent. A més, fer-ho així ens ha aportat una càrrega d'il·lusió i d'empenta per a l'any que queda fins a les eleccions de l'any vinent. Una càrrega que ens han traslladat les moltíssimes persones amb les que hem pogut parlar en aquest darrer mes. 

Iniciativa-Verds (i jo al capdvant) lluitarem per un Rubí amb activitats i serveis públics per a tots i totes, amb ajudes socials i habitatge protegit per a qui ho necessiti i amb perspectives de feina i de futur per als que ja hi som i per als nostres fills. Un Rubí amable, habitable i participatiu. Un Rubí acollidor, i solidari. I un Rubí que s’adapti als canvis, per accelerats que aquests siguin.

Per a fer això estic convençuda que cal compromís, cal il.lusió, calen valors ètics sòlids, cal lideratge i cal sentit comú. Jo em comprometo a aportar-ho, tot això. Però necessito a tots aquells que comparteixin aquests objectius lluitant amb mi, al meu costat. Per aconseguir girar Rubí cap a la ciutat que volem.

Gràcies, ànims. I som-hi. Que tot és possible.


Ho hem deixat claríssim: des d'ara i fins l'estiu batallarem perquè es faci, d'una vegada per totes, el balanç rigurós i públic de les mesure anti-crisi aprovades l'estiu passat a Rubí. I batallarem encara més, si és que es pot, perquè tot seguit vingui el debat de les noves mesures anti-crisi a aplicar el que queda d'any i durant l'any vinent.
Ja anem mig any tard a fer això. L'equip de govern hauria d'haver valorat l'aplicació de les mesures acordades l'any passat a finals de 2009, i obrir aleshores el debat de mesures actualitzades per a aquest any. Però com ja va passar l'any passat, els hem de perseguir i d'empènyer perquè actuin, en aquest tema.

Ho tornarem a fer. No ens fa cap vergonya agafar el lideratge en aquesta batalla, que entenem que és la prioritària per a la ciutadania de Rubí. Però després que no ens acusin de "posar-nos medalles" quan, d'aquí a uns mesos, els haguem de tornar a recordar qui els va haver d'estar empenyent i emprenyant fins que finalment van aprovar un nou paquet de mesures per incentivar l'ocupació i pal.liar els efectes de la crisi entre qui més ho necessita.

en seguirem parlant...

(article publicat a La Revista La Ciutat - abril-maig 2010)

Darrerament estem assistint a una ofensiva descomunal i desacomplexada per part de la dreta. Una ofensiva com fa anys, des de l’època del senyor Aznar, que no detectàvem. I cal que els que lluitem per polítiques d’esquerres ens defensem, identifiquem aquests atacs i els hi plantem cara. Així que aquest mes dedicaré aquest article a posar noms i cognoms a 3 d’aquestes ofensives conservadores que no podem deixar que avancin com si res:

La primera ofensiva: l’econòmica. Els grans poders conservadors d’aquest país estan aconseguint que el govern espanyol renunciï a sortir de la crisi amb més justícia i equitat, i hagi centrat el gruix de les seves propostes en salvar els bancs i les grans empreses. L’últim exemple, el “pacte de Zurbano”, que ni fa una reforma del sistema bancari, ni limita els sous dels alts directius, ni retalla les comissions, ni aposta per una fiscalitat verda, moderna i progressiva.

El segon exemple: l’ofensiva judicial. Els franquistes han sortit del seu armari i, amb olor a arnes, es dediquen a perseguir els jutges demòcrates que gosen remoure les fosses i la memòria històrica d’aquest país, com ara Baltasar Garzón. I intenten retallar-nos l’Estatut aprovat pel poble català i per les Corts espanyoles a través d’un Tribunal desautoritzat i desmembrat, com el Constitucional.

I el tercer exemple: l’ofensiva contra la immigració. En aquest cas una ofensiva conjunta de Partit Popular, CiU i nous partits racistes que intenten convèncer-nos que els immigrants són els culpables de tots els mals d’aquest país. I per “resoldre-ho”, defensen que no se’ls empadroni, empenyent-nos així a un problema social molt més greu a les nostres ciutats, creant bosses de misèria, insalubritat i delinqüència.

No senyors i senyores de la dreta i el conservadurisme... per aquí no passarem. Ni a Rubí, ni a Catalunya, ni a Espanya; ni un pas enrere en la justícia, l’equitat i la humanitat. Només faltaria!

Milers de ciutadans i ciutadanes de Rubí van passejar dissabte per l’Ecofesta, la fira d’activitats i productes relacionats amb l’ecologia i la sostenibilitat que la gent d'Iniciativa per Catalunya Verds a Rubí organitzem, des de fa 3 anys, a l'entorn del Dia de la Terra.
Aquest any l’Ecofesta s'ha traslladat a la plaça de la Nova Estació (davant l’estació dels Ferrocarrils), per poder créixer en espai i en nombre de participants. I la veritat és que ha estat un encert. Hi han participat 24 entitats i empreses (l'any passat eren 15) i hi ha hagut molts més visitants.

Només puc dir que estem molt satisfets i que la feina i l'esforç ha valgut la pena. 
Per a nosaltres aquest creixement any a any de l'Ecofesta demostra que no ens equivocàvem, quan fa 3 anys vam apostar per crear aquesta fira a la ciutat. És evident que el sector productiu mediambiental i a l’entorn de la sostenibilitat està creixent, tant en oferta com en demanda a Rubí, i necessiten que s’aposti per ells i que se’ls potenciï. Per això seguirem insistint que aquesta és un àrea de futur, estratègica per a crear noves oportunitats de feina, també a Rubí, i que cal facilitar-los la feina i la difusió... la llàstima és que aquesta tasca no l'estigui fent l'ajuntament, i l’haguem de fer ICV des de l’oposició i amb els nostres propis diners.

... i ja en van 3!!
La fira d'ecologia i sostenibilitat que fa 3 anys vam crear ICV Rubí a l'entorn del Dia de la Terra (22 d'abril), ha anat creixent, consolidant-se i madurant. Aquest any l'ECOFESTA torna ampliada i en un nou espai.
Enguany se celebrarà a la pl.de la Nova Estació (davant dels Ferrocarrils), i hi participaran 24 empreses i entitats que mostraran opcions diverses de viure d'una forma més sostenible.
Hi trobareu des de bicicletes i motos elèctriques, fins a consells per al reciclatge i l'estalvi d'aigua, passant per pa i verdures ecològics, productes sostenibles per a moltes altres necessitats de la llar, entitats de defensa dels animals, roba de segona mà, menjar vegetarià, medicina natural, bolquers ecològics... A més, podreu participar en tallers per a fer rellotges solars, jocs amb materials reciclats, tallers per als infants sobre la tinença responsable d'animals, veure una passejada de galgos adoptats o una exhibició de tai-txí o bé degustar una xocolatada solar.
Moltes, moltes opcions per a aprendre, degustar i gaudir.
Us ho perdreu?
us esperem el dissabte 24 d'abril, de 12 del migdia a 8 del vespre, a la pl. de la Nova Estació.


Ja s'ha fet oficial: sóc candidata a les eleccions primàries d'Iniciativa per Catalunya Verds a Rubí per a elegir cap de llista per a les pròximes eleccions municipals. Des d'ara i fins el dia 15 de maig pots fer-me suport votant per mail a icvrubi@yahoo.es, o donant-me suport al Facebook o votant físicament al local d'Iniciativa (c/ Ulloa 9-11) o a les parades que posarem al carrer:
- dissabte 17 d'abril al migdia al Mercadal
- dijous 22 d'abril, de 18h a 20h al Mercat Municipal
- dissabte 24 d'abril, tot el dia, a l'ECOFESTA (davant de l'estació dels Ferrocarrils)
- divendres 7 de maig, de 18h a 20h a la pl.Pearson
- dissabte 15 de maig, a la FESTA DE PROCLAMACIO DE CAP DE LLISTA, al Parc de Ca n'Oriol. A partir de les 12 del migdia.

Si creus que per girar Rubí des de la política calen valors ètics, il·lusió, capacitat de lideratge i sentit comú: vota'm. Jo em comprometo a posar-hi tot el meu esforç.

Per cert, TAMBÉ POTS VOTAR A L'ENQUESTA QUE HE OBERT AL BLOG!!!

aquí en tens un resum... si en vols més detalls, el dimarts 23 de març, a les 19.30h, xerrada amb el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, al local d'ICV a Rubí (c/ Ulloa 9-11, cantonada amb c/Floridablanca)


mentre espero que arribin les 12 del migdia, per anar a llegir el manifest institucional del Dia de la Dona Treballadora a Rubí (si no se suspèn per la nevada que està caient...) no puc evitar penjar al bloc un apunt sobre un neguit que fa que, aquest any, el Dia de la Dona Treballadora a la meva ciutat tingui un regust amarg.
Fa uns dies, la Plataforma contra les Violències de Gènere a Rubí denunciava la desaparició d'una figura bàsica en el Servei d'Atenció a la Dona a Rubí (SIAD): el de la la psicòloga que atenia les dones víctimes de violència. Estem sense psicòloga des de novembre, quan la persona que desenvolupava aquesta tasca va ser acomiadada després d'una reclamació laboral i una baixa per ansietat (el tema està en via judicial).
Això vol dir que des de fa 4 mesos no hi ha hagut seguiment psicològic de les dones que havien acudit a aquest servei, ni s'està atenent els nous casos (se les apunta en una llista d'espera, com si l'atenció psicològica en una situació de violència tingués espera possible). I ni tan sols s'havia advertit de la desaparició temporal d'aquest servei a la resta de punts d'atenció a les dones a la ciutat (Mossos d'Esquadra, CAPs, Serveis Socials...) des d'on se solia derivar les víctimes de violència a l'atenció psicològica municipal.
És cert que ara ja s'han posat les bases per cobrir aquesta plaça, però la oferta de feina no s'ha fet fins a mitjans de febrer, i és per la meitat d'hores del que s'oferia d'atenció fins el novembre...
Així és com apostem per ajudar les dones a Rubí? així és com evitem la doble victimització de les víctimes de violència? L'equip de govern ven xifres de serveis posats en marxa però, hi ha garanties que funcionen?

malgrat la neu, a les 12 aniré a l'acte institucional del Dia de la Dona Treballadora... però aquest any ho faré amb un cert regust amarg


després del Ple de dijous passat, en què PSC, PP, CiU i ERC van aprovar de nou el Conveni Urbanístic que requalifica els terrenys de les actuals plantes de Ficosa i tot el seu entorn, l'alcaldessa va convocar una Roda de Premsa (divendres) per a fer veure que si es mantenen els llocs de treball de Ficosa a Rubí és gràcies a ella. I va intentar que avalessin aquesta teoria tant els seus socis de govern (ERC) com el PP i CiU i també els sindicats presents als comitès d'empresa de les dues plantes de Ficosa (Comissions Obreres, l'UGT i la CGT)

No penso argumentar-vos la meva opinió sobre aquesta intenció de l'alcaldessa. Només em remetré als fets. I a més, explicats per Ràdio Rubí, poc sospitosa d'anar contra l'equip de govern:
* ni PP ni CiU no van voler acudir a la Roda de Premsa. (podeu veure l'explicació al respecte de CiU en aquest link: http://www.radiorubi.fm/radiorubi/noticies/detall.php?apartat=&noticia=2744 )
* dels sindicats que representen el treballadors i treballadores de Ficosa només hi va anar un, a la Roda de Premsa: la CGT. http://www.radiorubi.fm/radiorubi/noticies/detall.php?apartat=&noticia=2742

us recomano que escolteu especialment els arguments donats pels representants de Comissions i de l'UGT sobre la seva no assistència a la roda de premsa. Tota una lliçó de què vol dir la no injerència d'un àmbit (el laboral) en l'altre (l'urbanístic) en un tema tan complex com aquest conveni.

crec que la resposta a la pregunta que dóna títol a aquesta entrada del bloc es dedueix fàcilment...


La setmana passada es va tornar a dur a aprovació inicial del Ple Municipal el conveni urbanístic de Can Pujol (la zona on hi ha les 2 plantes de Ficosa a Rubí). Torna a ser el mateix conveni que es va dur al Ple el mes de novembre, però ara en comptes de fer-li pagar als propietaris dels terrenys 4 milions i mig en concepte de càrregues urbanístiques, els imputen aquesta quantitat en dues obres concretes que hauran de costejar (un pont i una rotonda)

El canvi no és perquè sí: la Comissió d'Urbanisme de Barcelona va recomanar a l'equip de govern rubinenc (PSC i ERC) que fossin més curosos en aquest aspecte de les càrregues urbanístiques, tenint en compte que després del cas de Santa Coloma ara tothom vigila els convenis urbanístics de les alcaldies socialistes... però més enllà d'això, no hi ha hagut cap canvi substancial més en el conveni.

Per tant, ICV-EUiA vam mantenir la coherència, i ens vam tornar a abstenir. Tornarem a presentar les mateixes 4 al.legacions que ja vam presentar al conveni de Ficosa versió.1:

* reclamem més transparència - que es faci un càlcul objectiu i públic de quins beneficis generarà als propietaris dels terrenys aquesta requalificació urbanística

* reclamem càrregues urbanístiques objectives: que un 20% d'aquest benefici que estigui calculat reverteixi en inversions a la ciutat.

* reclamem que el nou barri que es crearà amb aquesta operació especulativa, beneficii més la ciutadania de Rubí: creant més habitatge protegit del que han de fer obligats per llei. I reservant-ne bona part per a lloguer per a joves i per a persones amb necessitats especials

* reclamem que aquest conveni urbanístic lligui més el grup Ficosa a quedar-se a Rubí: perquè així garantirem, una mica més del que ja fa el conveni laboral signat entre sindicats i direcció de l'empresa, el manteniment dels llocs de treball. (Tot i que la garantia absoluta no la pot tenir ningú...)

pensem que aquest conveni continua sent molt millorable, i que una operació especulativa i urbanística com aquesta, que elimina terreny industrial i genera un nou barri amb prop de 1.400 pisos nous, només es pot avalar si comporta el màxim benefici possible per a la ciutat de Rubí.

***Si algú vol més detalls sobre el nostre posicionament o vol plantejar-nos dubtes al respecte, ICV-EUiA convoquem una reunió oberta sobre el Conveni de Can Pujol el dijous 11 de març a les 18.30h al local d'Esquerra Unida (espai obert d'EUiA), al carrer Justícia,11 de Rubí.



Tal i com ja hem fet públicament com a Grup Municipal d’ICV-EUiA, vull mostrar personalment tot el meu reconeixement i suport a la feina feta des del col·lectiu del centre okupat La Fàbri-k per la generació d’activitat cultural i d’oci a la ciutat de Rubí durant tot un any. Ha estat una oferta que, des del voluntariat, ha cobert allò que no està fent l’ajuntament de Rubí.

Estic convençuda que aquesta realitat demostra la necessitat urgent d’espais i ofertes d’oci alternatiu a Rubí, en la línea que ICV-EUiA hem reivindicat darrerament amb una moció al Ple Municipal i que seguirem reclamant a través d’altres propostes i campanyes. Espero poder-vos-en donar notícies ben aviat...

La proposta d’augmentar l’edat de jubilació als 67 anys del PSOE és una retallada de drets sense precedents, insòlita, injusta i injustificable. No té raó de ser en un moment on la Seguretat Social té superàvit. Menys sentit té la proposta de jubilació als 70 anys que proposa el President de la Patronal, Díaz Ferran, un empresari que, abans de dir aquests disbarats, hauria d’assegurar-se de pagar als seus treballadors i treballadores d’Air Comet.

Amb la proposta de jubilació als 67 anys el Govern del PSOE fa la feina bruta al PP. L’augment de la jubilació als 67 anys és impropi d'un govern que es consideri d'esquerres. Ja veiem que la diferencia del PSOE amb el PP només és el temps que triga a agenollar-se davant els interessos dels empresaris i de la dreta econòmica en general.

Allargar la jubilació als 67 anys no permetrà l'entrada al mercat laboral dels joves que tenen una taxa d’atur que arriba al 39%. Més s’haurien de preocupar els governs de lluitar contra l’atur, la pobresa, la precarietat laboral i els contractes “escombraria” que de retallar els drets pels quals tantes persones han lluitat.


ICV es compromet a ser totalment combatiu perquè el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero no giri cap a la dreta. Els drets socials i laborals no es toquen, sinó tot el contrari, s’han de garantir i assegurar. I com a exemple, un botó: acabem de presentar una proposta al Congrés per garantir que cap pensionista cobri menys que l’any passat, ja que molts han vist rebaixada la seva pensió en termes reals i això suposa una retallada d’un altre dret social bàsic.

Des d’Iniciativa per Catalunya Verds demanem que els treballadors i treballadores no es callin i defensin els seus drets socials i laborals perquè és entre tots i totes que hem de parar les polítiques econòmiques de dretes que estan proposant la Patronal, el PP i el PSOE, tots tres del bracet.

El ple municipal de gener, celebrat dijous 28, es va tancar amb el rebuig per part del PSC de la moció més destacada de l'ordre del dia: la proposta de creació d'un Consell sectorial d'Urbanisme.
(més informació a http://www.giremrubi.blogspot.com/)

Aquest matí, per segon cop aquesta setmana, he estat fent suport a les protestes de les treballadores i treballadors de la Planta de Triatge de Rubí. A finals d'aquest mes es queden sense feina, cobrant la indemnització mínima que marca la llei i sense cap perspectiva de futur.

No són treballadors de l'ajuntament, però sí d'un servei contractat per l'ajuntament. I al Ple Municipal del passat mes de desembre, just abans de les festes nadalenques, l'equip de govern del consistori, per sorpresa i d'urgència, va dur a aprovació la suspensió total d'aquest servei.
La Planta de Triatge és un servei contractat per l'Ajuntament de Rubí des de l'any 2002, aleshores amb govern d'ICV, dins la implantació aleshores del sistema de recollida d'escombraries del Residu Mínim. Aquell sistema es va canviar l'any 2008 (ja amb govern dels socialistes), pel de recollida en 5 fraccions (els 5 contenidors de colors) i amb el canvi, la Planta de Triatge perdia sentit i eficàcia, si no s'invertia en reconvertir-la o modernitzar-la. Durant un any i mig hem estat pendents de quina decisió finalment es prenia sobre aquesta planta, entenent que s'estava treballant per buscar la fórmula de remodelar-la i tornar-li a donar sentit i rendibilitat dins el nou sistema de gestió de residus. Fins que dos dies abans del Ple de desembre ens informen que han decidit tancar-la. I ens ho diuen tard, de forma sesgada i amb falsedats.

Per què explico tot això? perque s'entengui que, de forma totalment responsable, el grup municipal d'ICV-EUiA volem creure que la decisió de tancar la Planta de Triatge es pren pel bé de la ciutat. Perquè ja no deu ser justificable gastar-se 1.600.000 euros l'any en el funcionament d'aquest servei, i perquè no es deuen tenir els diners per fer la inversió necessària per reconvertir la planta. Però tot això ho pensem perquè som gent de bona fe, no perquè ens ho hagin demostrat. Encara és hora que l'equip de govern ens aporti una sola dada (de balanç del servei o de càlculs econòmics) que sustenti aquest argument. I encara és hora que ens aporti una sola dada sobre quan costarà tancar aquesta planta i pagar el tractament de la brossa en altres instal.lacions.
Com que som gent de bona fe, volem pensar que més d'hora o més tard acabarem tenint aquesta informació que portem reclamant des del desembre, i que les dades ratificaran els arguments pels quals es justifica tancar la planta de triatge.
Però mentrestant, el temps passa i el 4 de febrer la trentena de treballadores i treballadors de la planta es trobaran al carrer, amb indemnitzacions mínimes i sense cap perspectiva de futur. I això NO ÉS ACCEPTABLE. L'equip de govern de Rubí és responsable subsidiari que aquestes persones vagin al carrer. I en un moment com l'actual, amb zero perspectives de feina i amb un atur que creix cada dia a la ciutat, no se'n poden rentar les mans.
ICV-EUiA pressionarem perquè PSC i ERC reaccionin i facin el paper que haurien d'haver jugat des de bon principi: pressionar a les empreses d'aquest servei perquè recoloquin els treballadors, lluitar amb ells perquè tinguin una bona indemnització els que no puguin ser recol.locats, i oferir els serveis del municipi per a buscar-los noves sortides laborals.




;;