La primera ofensiva: l’econòmica. Els grans poders conservadors d’aquest país estan aconseguint que el govern espanyol renunciï a sortir de la crisi amb més justícia i equitat, i hagi centrat el gruix de les seves propostes en salvar els bancs i les grans empreses. L’últim exemple, el “pacte de Zurbano”, que ni fa una reforma del sistema bancari, ni limita els sous dels alts directius, ni retalla les comissions, ni aposta per una fiscalitat verda, moderna i progressiva.

El segon exemple: l’ofensiva judicial. Els franquistes han sortit del seu armari i, amb olor a arnes, es dediquen a perseguir els jutges demòcrates que gosen remoure les fosses i la memòria històrica d’aquest país, com ara Baltasar Garzón. I intenten retallar-nos l’Estatut aprovat pel poble català i per les Corts espanyoles a través d’un Tribunal desautoritzat i desmembrat, com el Constitucional.

I el tercer exemple: l’ofensiva contra la immigració. En aquest cas una ofensiva conjunta de Partit Popular, CiU i nous partits racistes que intenten convèncer-nos que els immigrants són els culpables de tots els mals d’aquest país. I per “resoldre-ho”, defensen que no se’ls empadroni, empenyent-nos així a un problema social molt més greu a les nostres ciutats, creant bosses de misèria, insalubritat i delinqüència.