Amb aquest article vull fer suport a la campanya ciutadana que s'ha organitzat per a protestar per la visita del Papa a Barcelona la setmana vinent. I vull explicar-ne els motius.

La visita de Joseph Ratzinger ha estat precedida de les seves declaracions sobre els abusos sexuals del clergat en què optava per la penitència com a via de reparació. També és responsable de no col•laborar en el repartiment de preservatius a l’Àfrica, de la segregació a l’escola, d’oposar-se al dret al propi cos de les dones i al dret a l’avortament, i de negar la igualtat de drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.


També cal recordar que l'Estat de Ciutat del Vaticà no és membre de l'ONU i que no ha signat ni ratificat els pactes internacionals de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ni de Drets Civils i Polítics, ni el destinat a abolir la pena de mort, ni per a la protecció dels drets de totes les treballadores i els treballadors migratoris i dels seus familiars, i tampoc la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona.

Però sobretot, cal recordar que Espanya és, constitucionalment, un Estat democràtic i laic. Per tant, no es pot justificar de cap manera que les nostres institucions públiques (Estat, Generalitat, Ajuntament) hagin de pagar els costos de la visita d'un Cap d'Estat antidemocràtic, com és el Papa. I encara menys que aquest sigui rebut pels màxims representants d'aquestes institucions.

Des del màxim respecte als cristians i cristianes de base, que com jo també mostren el seu rebuig a les actituds antidemocràtiques de la jerarquia de l'Església catòlica, vull que quedi clar que jo, Marta Ribas, no t'espero, senyor Ratzinger.  ((http://www.jonotespero.cat/))

Avui s'està fent a Rubí la consulta anomenada Rubí Decideix. I quedi clar, per endavant, que me n'alegro. Ja he votat, per convicció que fer consultes ciutadanes és un valor sa per la democràcia. Però he votat en blanc. Perquè tot i que el tema m'interessa, i molt, cap de les opcions possibles és la meva.


Quan va començar a gestar-se la plataforma de Rubí Decideix, ICV a Rubí ens vam interessar en el tema i vam assistir, fins i tot, a alguna de les primeres assemblees. En una d'elles vaig ser-hi jo, personalment. Un cop van demanar-nos sumar-nos-hi fent suport explícit, vam posar de manifest el nostre posicionament:

* Des d'ICV estem a favor de les consultes ciutadanes com a mètode de democràcia participativa.
* Des d'ICV defensem el dret a decidir ( o dret a l'autodeterminació dels pobles)
* Però no ens sentim representats per la pregunta que es planteja (independència Si o independència NO). I creiem que, com nosaltres, s'hi pot sentir bona part de la població de Rubí.

Per a nosaltres, si aquesta vol ser una consulta que realment serveixi per palpar què vol el poble de Catalunya, la pregunta hauria d'incloure moltes més opcions. Entre d'altres, continuar com estem (comunitat autònoma), ser un Estat independent o ser un Estat dins d'una Espanya federal (que és la opció que defensem des d'Iniciativa)

Com a ICV vam traslladar aquesta reflexió a la Plataforma Rubí Decideix, fent-los la proposta de modificar la pregunta plantejada. Però s'hi van negar. La pregunta, pel que sembla, no és canviable. És per això que NO ens vam sumar a la Plataforma.

Tot i això, i per coherècia amb les nostres conviccions sobre la democràcia participativa, hem col.laborat amb la plataforma facilitant-nos suport, per exemple, en la defensa que l'Ajuntament faciliti espais per a fer la consulta. I hem instat a la gent d'Iniciativa a votar, cadascú agafant la opció que li demani el cor o el cap.

En el meu cas, ho he tingut clar. Jo he volgut participar. Però no em sento representada per cap de les dues opcions de vot. Per tant, he votat en blanc.

Rubí està decidint avui? doncs sí, d'alguna manera... però per mi Rubí decidirà sobre aquest tema quan se li posin realment totes les opcions damunt la taula. Mentrestant, ens anem entrenant...

Sembla que el veto al meu bloc no ha estat voluntari. M'han explicat des de l'Ajuntament que el problema prové d'algun terme, alguna paraula, que he introduit al meu bloc i que és de les vetades automàticament pel servidor informàtic del consistori. Per tant, l'existència d'aquesta paraula al meu bloc (que no sé quina és) és la que hauria provocat que no sigui visible des dels ordinadors dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament.

Bé, me n'alegro que sigui així. I demano disculpes pel malentès i els malsdecap que pugui haver causat la meva reacció als funcionaris i càrrecs de confiança que sí que fan bé la seva feina, en aquest Ajuntament, que són l'amplíssima majoria.

Ara permeteu-me una mica d'ironia: us imagineu que aquesta paraula o terme vetat que darrerament he introduit al meu bloc sigui "Lluís Calvet"? tindria guasa la cosa, no?
Evidentment, només estic fent ús de la ironia, o de la informàtica-ficció.

el "sempre transparent" equip de govern de l'alcaldessa Carme Garcia m'ha vetat. En concret, han vetat l'accés a aquest bloc des de qualsevol ordinador del personal de l'Ajuntament de Rubí.
Es veu que els treballadors i treballadores públics, davant la moguda existent al consistori per la denúncia que el meu Grup Municipal ha presentat contra el responsable del Comissionat d'Urbanisme, buscaven explicacions. I com que potser no les obtenien des de la pròpia administració, la buscaven al meu bloc de regidora. En ares de la transparència informativa i de la democràcia, l'equip de govern municipal ha decidit que el servidor del consistori veti l'accés a aquesta pàgina.
Esperem que la "incidència tècnica" es resolgui aviat...
Mentrestant, no patiu. Jo no pateixo gens. Pensar que es poden posar barreres a les notícies, en l'actual societat de la informació, és ben bé de dinosaures.



enganxo a contiuació un extracte de la Nota de Premsa del tema que el Grup Municipal d'ICV-EUiA de Rubí hem fet públic aquest matí:

El grup municipal d’ICV-EUiA a Rubí presentarà denuncia davant l’Oficina Antifrau demanant que s’investiguin certes actuacions de Lluís Calvet, comissionat d’Urbanisme i Habitatge de Rubí i conseller delegat de Proursa.



A banda d’aquest càrrec públic, Calvet ha mantingut sempre l’activitat privada en l’àmbit de l’arquitectura, principalment al despatx Calvet i Frontado, amb la seva sòcia Fina Frontado. Aquesta sòcia ho és també, en una altra firma, del senyor Francisco Fernández Eduardo. Firma que té la seva seu al mateix despatx o adreça que la del senyor Calvet i la senyora Frontado.


El senyor Francisco Fernández Eduardo –soci de la sòcia de Calvet- ha rebut de l’Ajuntament de Rubí diversos encàrrecs per valor de prop de mig milió d’euros. En concret, se li han adjudicat el projecte de construcció del poliesportiu de La Llana i urbanització exterior, així com la modificació del projecte d’urbanització de la plaça de la Sardana. Algunes d’aquestes adjudicacions, venien avalades directament per Lluis Calvet, a través de la Comissió d’experts del Comissionat d’Urbanisme i Habitatge.

D’altra banda, l’any 2008 Calvet va negociar amb l’IMPSOL la venda d’uns terrenys de Rubí que eren propietat de Proursa. Després d’aquesta operació, el despatx Calvet y Frontado va rebre de l’IMPSOL l’adjudicació de construcció d’habitatges de protecció oficial a Montgat, a la promoció de Turó del Sastre

Aquests casos, i algun altre, formaran part de la denúncia que el Grup Municipal d'ICV-EUiA presentarem d'immediat a l'Oficina Antifrau perquè, si cal, s'inicii una investigació per determinar si hi ha indicis de delicte.

De moment, per nosaltres queda clar, que el senyor Lluís Calvet ha actuat de forma poc ètica en l'exercici del seu càrrec a l'administració local de Rubí, i reclamem que la seva responsable política directa, l'alcaldessa Carme Garcia Lores, doni explicacions públiques al respecte.

En Lluís Calvet, no ho oblidem, és el càrrec de confiança que més cobra de l'Ajuntament de Rubí, i qui ha portat, personalment, la negociació dels detalls del POUM i del Conveni Urbanístic amb FICOSA, entre d'altres.

Felicitats, rubinencs i rubinenques. La vaga del 29 de setembre va ser un èxit, també a Rubí.

Felicitats als qui, tot i la por a represàlies laborals, vàreu fer vaga. I també als que la vam poder fer tranquil•lament. Felicitats als pares i mares que vàreu donar una lliçó a molts professors no portant els fills a escola, als qui us vàreu negar a anar a comprar, aquell dia, o us vàreu prendre aquell dimecres com un dia festiu sense consum. Felicitats també als qui, coincidint amb la reivindicació de la vaga, no la vau poder secundar, pels motius que sigui. I felicitats, sobretot, als sindicats, per haver demostrat que, per molt que la dreta intenti enterrar la organització dels treballadors i treballadores, el sindicalisme i l’esquerra social estan vius, molt vius.

La vaga del 29-S ha estat una estirada d’orelles a un Zapatero que fa massa temps que no escolta. I si després d’això, l’Executiu socialista no rectifica les seves polítiques socials i corregeix la reforma laboral, demostrarà tenir tan poca sensibilitat social i democràtica com va demostrar Aznar quan governava. O fins i tot menys.

Les mobilitzacions del 29-S demostren que la reforma laboral aprovada pel Congrés no té el suport de la majoria de ciutadans. I que els treballadors i treballadores d’aquest país, que som els qui fem funcionar l’economia, n’estem farts de pagar la crisi que no hem provocat.

Zapatero va arribar al govern gràcies a les grans mobilitzacions socials contra la guerra d’Iraq i contra les mentides del PP. Ara no pot mirar cap a un altre costat. Ha de girar a l’esquerra per tornar a connectar amb el país, per evitar caure permanentment en la contradicció entre allò que pensa el carrer i allò que aproven les Corts.

Espanya ho va dir clar el 29-S i Rubí també. Volem polítiques socials, volem ocupació i de qualitat, volem ajudes pels qui realment la generen (que no són els bancs) i volem un govern que govern pel seu país, i no al dictat dels poderosos i els bancs mundials.

;;