feia dies que em voltava pel cap fer un article opinant de la nova directiva sobre immigració que ha aprovat el Parlament Europeu (amb el suport dels socialistes) . Una amiga m'ha enviat per correu aquest article de l'Almudena Grandes i he deixat de menjar-me el cap sobre còm expressar el què penso. Simplement, subscric plenament el què escrivia, fa pocs dies al diari El País, aquesta gran escriptora... (excepte que jo no vaig fer "vot útil")

ASCO (Almudena Grandes. EL PAIS, 23/06/2008 )
Señoras y señores, niñas y niños, europeos todos: ¡enhorabuena! Hemos conseguido cuadrar el círculo de la iniquidad. No ha sido fácil. Desde los lejanos tiempos de los barcos negreros hasta la inoculación televisiva del consumismo desaforado, el camino ha sido largo, arduo, fatigoso. Fue necesario colonizar continentes enteros, esclavizar a sus habitantes, explotar sin descanso sus materias primas, comprar reyezuelos, armar a sus enemigos, vender armas a todos por igual, crear pequeñas élites intelectuales, y sobornar después a sus miembros para producir un caos fecundo y controlado del que seguir sacando tajada.
Así prosperamos. Así nos enriquecimos. Así llegamos a un punto de desarrollo tal que no pudimos sostenerlo con nuestros propios medios. Y llegaron los inmigrantes, para recoger la basura de nuestra sociedad de obesos, para respirar los fertilizantes que intoxicaban nuestros pulmones, para hacer los trabajos que nuestros parados se negaban a hacer. Y mientras las vacas engordaron, todo fue diálogo, interculturalidad, derechos humanos y mutuos beneficios. Hasta que ya no engordaron más. Su flaqueza ha traído consigo -en plena Eurocopa, eso sí, para que no nos enteremos mucho- la versión comunitaria de Guantánamo, centros de detención sin control judicial donde encerrar a los ilegales hasta 18 meses, y desde donde hasta los niños pueden ser expulsados en cualquier momento hacia un país que ni siquiera sea el suyo.Hace algún tiempo, dije aquí que mi voto era útil. Ahora, después de asistir a la penosa, sonrojante actuación de los socialistas españoles en esta vergüenza, estoy más segura que nunca. Zapatero ha logrado meternos por fin en Europa. No en la de las naciones, ni en la de la primera velocidad, sino en la Europa que da asco. Enhorabuena, repito. Y ahora, si me perdonan, voy a retirarme para vomitar.

Aquesta setmana l'equip de govern de l'Ajuntament de Rubí ha repartit casa per casa una revista sobre el nou Pla d'Ordenació Urbanística, que ara està en termini d'exposició pública i al.legacions. A priori, això hauria de ser una cosa d'allò més normal... però la revista "té delicte" (en sentit figurat, està clar)

Es publica en nom de l'Ajuntament de Rubí. Que jo sàpiga, el nom de la institució inclou a tots els grups municipals representats al consistori. Doncs bé, a les pàgines 4 i 5 de la publicació hi apareixen els articles dels portaveus dels 4 grups municipals que van votar que sí a l'aprovació inicial d'aquest POUM (PSC, PP, ERC i CiU). I què passa amb els dos grups municipals que vam votar que no (ICV-EUiA i ACR)? Doncs que NI TAN SOLS SABÍEM QUE ES PUBLICAVA AQUESTA REVISTA. Jo, portaveu del principal grup de la oposició i segon grup de l'ajuntament en nombre de regidors/es, me'n vaig assabentar per una trucada d'una periodista local que es preguntava còm és que no apareixíem en aquest pamflet... com veieu, la cosa "té delicte". Sincerament, em sembla d'una falta de respecte absoluta a la democràcia, a la ciutadania que vota i a la institució.

Però és que, a més, no cal ser gaire llest per adonar-se que la revista no informa pas de què inclou aquest POUM, sinó que fa propaganda (amb un munt d'inconcrecions) sobre els suposats 8 grans eixos de futur que preveu aquest projecte. És curiós que en cap d'aquests eixos es parli d'un dels efectes principals que tindrà aquest POUM en la nostra ciutat: la densificació, encara més gran, del centre urbà. Tampoc parla de la barreja d'habitatge i indústria que no s'ha aconseguit evitar, per molt que tots els partits hi vam presentar esmenes, al respecte, ni s'explica que no s'augmentarà la superfície de zona verda. Com a molt, se n'arreglarà una part. Però les Valls de Sant Muç i Ca n'Oriol ja ho són de zona verda actualment. Evidentment tampoc no expliquen que se'n menjaran una part, de la zona verda actual, per construir equipaments que podrien anar a altres zones de la ciutat, ni còm pensen pagar tot això que prometen fer...

((per cert, per si algú no ho coneixia, crec que és de rebut que sapigueu abans de llegir aquesta llarga reflexió que m'hi sento especialment implicada, en el tema. Vaig ser fundadora de la Coordinadora, la primera presidenta de l'entitat i la que va negociar amb l'ajuntament de Rubí el conveni per posar en marxa el Projecte Ateneu l'any 2002))

He estat els darrers dies de vacances... o sigui que he viscut tot el "culebrot" de l'Ateneu a distància, i em moria de ganes d'arribar a Rubí i parlar amb la gent implicada i informada. És el què he intentat fer durant aquest cap de setmana. Crec que és essencial tenir informació de diversos fronts abans d'opinar (aviso para navegantes). Ara que ja m'he fet una mica d'idea de què ha passat els darrers dies, penjo la meva opinió al bloc. Si els blocaires rubinencs encara no esteu cansats del tema, aquí teniu una opinió contundent:

Tot plegat vergonyós i per vomitar.

Vergonyosa (i de querella) l'actitud d'en Jordi Peiró acusant una persona amb noms i congnoms, públicament, sense mostrar ni una prova (i no les mostraran, perquè no les tenen)

Vergonyosa (de querella i per vomitar) l'actitud l'Arés Tubau dient el mateix que el senyor Peiró i, pel que sé (en aquest cas no ho he pogut confirmar directament) donant unes explicacions encara més tristes al seu bloc que, per cert, ha desaparegut del mapa????

de vòmit, que tot plegat sigui perquè no accepten unes factures per 10 mil euros de la subvenció que l'Ateneu va rebre l'any passat. Sabeu què són 10 mil euros per a l'ajuntament de Rubí? xavalla...

Vergonyós el passotisme de la majoria d'entitats de Rubí que han caigut de peus a la galleda a l'estratègia que des de fa anys va ordint el PSC-Peiró del "divide y vencerás" i de generar por, en tots els temes referents a la participació ciutadana o, més ben dit: en tots els temes referents a tot allò que consideren que no controlen i que, per tant, cal eliminar del mapa

Vergonyosa la manipulació de la informació que s'està fent en aquest tema

Per vomitar ( i molt) les conseqüències de tot plegat. No només ens quedarem sense el Projecte Ateneu (l'Ateneu per a les entitats i gestionat per les entitats) sinó que amb tot això correm el perill de quedar-nos sense Coordinadora d'Entitats.

i directament per provocar-se el vòmit que la majoria de la gent que està opinant aquests dies sobre el tema no recordi que el PSC-Peiró ja fa anys que tenia ganes de carregar-s'ho tot plegat (coordinadora, ateneu i, si poguéssin, tots els joves de Rubí que no siguin afiliats de les joventuts socialistes). L'únic que han fet ha estat anar escanyant econòmicament, i esperar a que el projecte es morís per si sol... se'ls ha de reconèixer que en això són molt efectius.

Desperteu d'una vegada, gent de l'associacionisme de Rubí. Espolseu aquesta por que porteu agafada al cos i comenceu a queixar-vos. Aquesta és greu, molt greu. Amb la por només aconseguireu que els pròxims pogueu ser vosaltres. És rebelant-se, que s'atura a la bèstia!!!

Per cert, gent d'ERC: jo SI defenso la Coordinadora d'Entitats i el projecte Ateneu. I això no em fa corresponsable de cap possible error de gestió que hi pugui haver hagut. Ja n'hi ha prou de dir tonteries a tort i a dret. (també és un aviso para navegantes. Qui se senti eludit sabrà per què)

Ja ho anavem avançant: molt havia de canviar la proposta de POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) que feia el govern local per a que el grup d’Iniciativa i Esquerra Unida ens hi poguessim sumar. Com era previsible, molt no ha canviat. Tot i la nostra insistència, no s’ha apostat de forma valenta per l’habitatge protegit, ni s’ha resolt la barreja d’indústria i habitatge i els riscos que això pot comportar per als llocs de treball, ni s’ha eliminat la previsió de fer prop de 230 pisos a l’Escardívol, ni es trasllada a altres zones de la ciutat els equipaments previstos en zones verdes com el Parc de Ca n’Oriol o Can Ramoneda. A més a més, tampoc s’ha obert més el POUM a la participació ciutadana ni hi ha cap garantia que el què es preveu fer sigui viable econòmicament, especialment tenint en compte la reducció d’ingressos que tindrà l’ajuntament els pròxims anys per la crisi de la construcció.

Ho hem intentat. ICV-EUiA ha treballat fins l’últim moment per provar d’introduir en aquest POUM els nostres valors i projectes. Perquè creiem, de debò, que les nostres propostes enriqueixen. Però només se’ns han acceptat algunes, les de menys valor afegit, i a més rebaixades respecte les nostres peticions inicials. Per nosaltres està molt clar: l’equip de govern (PSC i Esquerra) ha preferit l’acord fàcil, amb la dreta (CiU i PP), que no els feia replantejar cap aspecte important del POUM per donar el seu vot afirmatiu.
Creiem que es perd, doncs, una gran oportunitat: la de dissenyar una ciutat socialment més justa, una ciutat per a les persones, i pensada amb les persones... una ciutat respectuosa amb tothom, i també amb el medi ambient; una ciutat lligada i compacta, però no densificada... una ciutat per viure i per conviure en els espais públics; una ciutat propera, on el cotxe no tingui sentit...

Això no vol dir que el POUM que s’ha aprovat no millorarà Rubí. Evidentment que ho farà. Però les millores poden fer-se amb un punt de valentia que faci fer passos de gegant cap endavant... aquest cop, ens hem quedat a mig camí.