Aquests darrers dies que hi ha hagut tant de rebombori mediàtic amb el procés participatiu de la Diagonal no he pogut evitar fer comparacions amb Rubí, i en concret amb el procés de reforma de la Plaça del Doctor Guardiet. En tots dos casos es tracta de reformes de punts cabdals i emblemàtics de la ciutat en què s’ha fet una consulta ciutadana per decidir sobre el projecte.


Però a diferència del cas de la Diagonal de Barcelona, a Rubí no vam tenir opció C. L’oposició i una part de la ciutadania vam demanar-la. En concret, volíem poder-nos expressar en la consulta dient que no ens agradava cap de les opcions triades per l’equip de govern, que posats a fer obra, volíem una reforma més a fons, amb possibilitat de pàrquing, amb unió amb la plaça Catalunya, amb estudis per vianitzar la zona... però a Rubí el govern no va voler afegir una opció alternativa en la votació. Això, sumat a com havia anat el procés participatiu previ per a fixar els objectius de la reforma, van deixar clar que la consulta no era realment per saber què volia la ciutadania, sinó per legitimar la opció ja presa per l’equip de govern. I aquest tipus d’actitud, passa factura.

La conseqüència va ser una participació més que minsa (poc més de mil persones. Un 1’7 per cent de la població que podia votar). De fet, la plataforma ciutadana “Nyap Guardiet” va recollir més signatures en contra de la reforma que vots hi va haver en el procés participatiu institucional.

Sigui com sigui, el procés de la Diagonal haurà fracassat, però ha estat obert a totes les opcions plantejades i ha mobilitzat molt més percentatge de població que el procés de Rubí. I la gent realment ha triat, i ho ha fet en contra del que defensava el govern de la ciutat. I aquest govern ha acceptat la decisió de la ciutadania i no farà la reforma. I a més, depura responsabilitats polítiques dins del seu equip (amb un primer tinent d’alcalde destituït). A Rubí, ni ens hem pogut expressar totes les opcions, ni el pes de les firmes recollides en contra servirà per a replantejar res, ni es depurarà cap responsabilitat en l’equip de govern. I per rematar-ho, ens iniciaran les obres de la plaça en un any de crisi, amb altres prioritats on gastar els diners a la ciutat, i deixant-nos potes enlaire el centre de Rubí a les portes de celebrar la Festa Major.

Conclusió: la consulta de la Diagonal haurà estat un nyap, però quina enveja em fan els veïns de Barcelona quan comparo els seus nyaps amb els de la meva ciutat.

((foto de la Pl.del Doctor Guardiet extreta de la pàgina web de l'Ajuntament de Rubí))

Ho hem deixat claríssim: des d'ara i fins l'estiu batallarem perquè es faci, d'una vegada per totes, el balanç rigurós i públic de les mesure anti-crisi aprovades l'estiu passat a Rubí. I batallarem encara més, si és que es pot, perquè tot seguit vingui el debat de les noves mesures anti-crisi a aplicar el que queda d'any i durant l'any vinent.
Ja anem mig any tard a fer això. L'equip de govern hauria d'haver valorat l'aplicació de les mesures acordades l'any passat a finals de 2009, i obrir aleshores el debat de mesures actualitzades per a aquest any. Però com ja va passar l'any passat, els hem de perseguir i d'empènyer perquè actuin, en aquest tema.

Ho tornarem a fer. No ens fa cap vergonya agafar el lideratge en aquesta batalla, que entenem que és la prioritària per a la ciutadania de Rubí. Però després que no ens acusin de "posar-nos medalles" quan, d'aquí a uns mesos, els haguem de tornar a recordar qui els va haver d'estar empenyent i emprenyant fins que finalment van aprovar un nou paquet de mesures per incentivar l'ocupació i pal.liar els efectes de la crisi entre qui més ho necessita.

en seguirem parlant...