Aquest migdia he assistit al Ple de la moció de censura que PSC i CiU de Cerdanyola han presentat contra el fins ara alcalde, Toni Morral, i contra el seu equip de govern d'ICV-EUiA. Com bé ha dit el Toni en el seu discurs, ha estat una moció "a la contra". Una moció CONTRA la bona feina feta per l'equip d'Iniciativa i Esquerra Unida des del 2003, CONTRA el gir donat a la ciutat de Cerdanyola en aquests 6 anys i mig, CONTRA la bona gestió feta i CONTRA els projectes de present i de futur engegats. En resum, una moció CONTRA els colors roig, verd i violeta que s'havien donat a les polítiques socials, culturals, educatives, laborals i ecològiques a Cerdanyola els darrers anys, i que l'han situat com a ciutat de referència no només a la comarca del Vallès Occidental sinó a tota l'Àrea Metropolitana i a tot Catalunya (per no dir més enllà).
I per aconseguir, què? Doncs més enllà d'un càstig immerescut a l'alcalde i al seu equip, el què s'aconsegueix és un gir polític que dubto que la ciutadania de Cerdanyola demandi. I un gir polític que, pel to i el contingut del discurs d'avui de la nova alcaldessa (del PSC) i de la seva sòcia de govern (de CiU), fa preveure que a Cerdanyola tornarà la "grisor".
I suma y sigue... una nova alcaldia "gris" del PSC per afegir a la llista de les moltes que ja patim al Vallès.

Divendres passat vam anar a fer suport a les aturades parcials que la plantilla de Ficosa a Rubí està fent per protestar perquè ara, l'empresa, no els paga els sous. No parlem d'una empresa qualsevol, sinó d'una de les principals multinacionals catalanes, que rep ajudes públiques per tot arreu i que acaba d'aconseguir que se li requalifiquin els terrenys on ara hi ha les plantes que té a Rubí per a construir-hi prop de 1.400 pisos (amb els beneficis econòmics que això comporta).
Tots (fins i tot els treballadors i treballadores afectats) poden entendre que en un moment de crisi com l'actual, una empresa pugui patir fases de problemes de liquiditat... però pagar a uns i a altres no, fer-ho just quan ja tens la requalificació dels terrenys a la butxaca, a les portes de les festes de Nadal, i sense donar cap explicació lògica... no s'admet, ni s'entén. Per això, tot el meu suport a les protestes de la plantilla en aquest sentit.

Aprofito, parlant de Ficosa, per recordar el nostre vot d'abstenció a la votació inicial en Ple Municipal el 5 de novembre, del conveni urbanístic que requalifica els terrenys de Can Pujol (o sigui, les plantes del grup FICOSA i els terrenys de la resta d’aquell sector) ICV-EUiA ens vam abstenir bàsicament pels dubtes que ens genera aquest conveni urbanístic. Perquè creiem que pot fer-se millor, traient-ne més benefici per a la ciutat (i una mica menys per als propietaris privats del sòl requalificat), dissenyant un barri i espais públics que realment enriqueixin Rubí, eliminant, a canvi, altres zones de creixement previstes al POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) i si pot ser, lligant encara més l'empresa Ficosa a quedar-se a Rubí creant llocs de treball a canvi que els seus propietaris (la família Pujol) s'enriqueixi amb la requalificació dels seus terrenys.

Per tot això, i perquè el conveni es va dur a Ple corrent i depressa, sense temps a discutir-lo políticament, vam abstenir-nos i ara (avui) hem presentat al.legacions. Esperem, pel bé de la ciutat, de la plantilla de Ficosa, i de la transparència i el bon fer de l'ajuntament, que les nostres al.legacions s'estudiin i s'admetin.

Però si us haig de ser sincera, en tinc ben poques esperances...

El grup municipal d’ICV-EUiA ens felicitem que ja s’hagi signat el Pla de mesures d’acompanyament de la crisi, que la nostra coalició reclamava des de l’octubre passat
Ha estat com un embaràs: després de 9 mesos, finalment hi ha Pla anticrisi a Rubí. I nosaltres ens sentim com els pares des la ‘criatura’, perquè hi hem posat ben bé el 50% del contingut i perquè, a més, hem estat nosaltres els qui vam convèncer ‘la mare’ (l’equip de govern) que calia ‘engendrar’ aquest Pla i fer-lo de forma consensuada i en concert amb els agents econòmics de la ciutat. Finalment, dijous passat es va signar l’acord, per part dels portaveus de tots els grups municipals de l’ajuntament i els representants dels sindicats, els empresaris i els comerciants de Rubí. L’acord posa negre sobre blanc una quarantena de mesures que ha de dur a terme aquest any l’equip de govern municipal per a provar de pal·liar els efectes de la crisi entre la ciutadania de Rubí.
Parlem de més ajudes socials per als qui més ho necessiten (ajudes d’emergència, beques menjador i per als llibres escolars, ajudes per a pagar els impostos municipals…) Però també de més plans de formació laboral, plans d’ocupació, ajudes al comerç local i mesures per a augmentar l’estalvi i l’efectivitat en la gestió de l’administració local.
Gairebé la meitat d’aquestes mesures sorgeixen de la proposta feta pel grup municipal d’ICV-EUiA el mes d’abril. I el propi fet que s’hagi elaborat aquest document i que s’hagi aprovat de forma concertada, ha estat gràcies al debat i la moció que vam forçar en aquest sentit en el Ple municipal del mes de març. Sense cap tipus d’ànsia de protagonisme, i només remetent-nos als fets, ens sentim plenament legitimats a reclamar la ‘paternitat’ de la criatura. I també, en aquest sentit, som els primers a assumir la responsabilitat de vetllar per la seva ‘salut’ i ‘creixença’. Però pel fet d’estar a la oposició, només podrem complir aquesta responsabilitat a través del control dels qui han d’aplicar el Pla: el govern del PSC i d’ERC.
No dubteu que ho controlarem. I d’immediat ja començarem a reclamar que es discuteixin les mesures extraordinàries que caldrà aplicar l’any que ve, quan la crisi encara pot ser forta i l’Ajuntament tindrà menys diners.
Aquests dies algú savi em recordava que “fer política és treballar en favor de la comunitat”. Doncs aquest any, en el tema de la crisi, ICV-EUiA hem fet mooolta política.


Finalment ahir es va votar al Parlament la Llei d'Educació (la LEC). Després de mesos d'esmenes, consultes, negociacions i d'obrir el text a la participació de la comunitat educativa (professors, pares i alumnes), el resultat ha estat decebedor. Ningú no podrà negar que la gent d'ICV-EUiA hi hem posat les millors de les intencions, per fer una bona Llei d'Educació per a Catalunya... però el PSC i ERC han preferit girar l'atenció cap a la dreta catalana (CiU), i pactar els temes essencials amb ells. El resultat, evidentment, no és acceptable per a nosaltres, i hi hem votat en contra.

Però és que el resultat tampoc no compta amb el suport de bona part de la comunitat educativa catalana !! I avui ens trobem que a la premsa que ens venen la LEC com una "llei de país". De quin país? Si no la recolzen ni els que l'han d'aplicar!!

Ahir va ser un dia trist... una nova oportunitat perduda... Però val més no ser pessimista.

Companys i companyes del món educatiu: amb una llei tan oberta com aquesta, tant "decretable" (molts dels aspectes importants s'enfocaràn a partir de decrets del govern), cal més que mai garantir que els pròxims governs de Catalunya siguin més que mai d'esquerres de debò.

O voleu arriscar-vos a deixar una llei com aquesta en mans de Convergència?

((Podeu llegir el discurs que ahir va fer al Parlament la portaveu del grup d'ICV-EUiA, Dolors Camats seguint aquest link))


No tornaré a insistir en la importància d'aquestes eleccions, ni en còm afectarà a la nostra vida quotidiana quines majories hi hagi al pròxim Parlament Europeu. No tinc ganes d'apel.lar de nou a les raons i els interessos. Avui parlaré amb el cor: aquell cor que ens fa creure en la democràcia real (també a Europa), que ens indigna quan ens intenten prendre el pèl, que ens fa estar convençuts que el què calen són "fets i no paraules" (prenc prestat, amb una bona càrrega de cinisme, el lema dels socialistes), i que ens porta a dir PROU de tanta superficialitat i parauleria. Si el teu cor també és revolucionari i té ganes de poder confiar de nou en les idees però també en les persones que les han de defensar, no hi ha més opció: VOTA INICIATIVA, VOTA EL RAÜL ROMEVA.
Per les propostes que defensa i defensem, però també per COM les defensa.
I perque no ens podem permetre el luxe de no tenir un eurodiputat que ha pencat tant els últims 5 anys, i que ho seguirà fent igual de bé, o millor, els pròxims 5.



Qui de Rubí no treballa? tothom qui treballa està sotmès a legislacions europees que condicionen molt les seves condicions de feina (voleu treballar 65hores setmanals?) o fins i tot condiciona si tindrà feina o no (deslocalitzacions...)


Aquells que no treballeu: potser estudieu? Doncs sabeu clarament que també us condicionen les normatives, directives i planificacions europees en l'educació reglada (darrerament ho hem vist tots clar amb el Pla Bolonya)

Si no treballeu ni estudieu: segur que us condiciona molt la vida gaudir d'un Estat del Benestar amb prestacions socials públiques i pensions garantides, o no tenir-ho.

Si sou dels més de 6 mil rubinencs i rubinenques que s'han quedat a l'atur: oi que no voleu que a partir d'ara un mercat laboral desregulat ( o més ben dit, regulat només pels grans empresaris) us obligui a reincorporar-vos en feines més precàries, amb acomiadaments lliures o amb condicions laborals que us faran recular 20 o 30 anys respecte el què ja s'havia aconseguit?

I si sou pares o mares... no voldríeu equiparar-vos a la resta d'Europa també en la durada les baixes de maternitat i paternitat i en les garanties laborals per a les mares lactants, per exemple?

Doncs tot això, i molt més, és el què ens juguem en aquestes eleccions europees.

Si has arribat fins aquí, encara penses que aquestes eleccions europees no van amb tú? i sobretot, encara penses que és igual a qui votis, i que "tots som iguals"?

Pensa-hi

Després diran que no fan xantatge...

(article publicat a El País aquest cap de setmana)
"Ficosa amenaza con cerrar las dos fábricas de Rubí si no le recalifican los terrenos"
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Ficosa/amenaza/cerrar/fabricas/Rubi/le/recalifican/terrenos/elpepiespcat/20090516elpcat_10/Tes

Ja ho vam advertir fa un temps, des d'ICV: com que de moment el xantatge a l'Ajuntament no els ha anat bé perquè els vam parar els peus, amb una moció de Ple, ara els directius de FICOSA traslladen la pressió als treballadors i treballadores. I per si no fos prou forta la pressió dels teus caps i l'amenaça de deixar-te sense feina, el PSC (a l'article citen la regidora Maria Mas) també ajuda a que la pressió caigui tota sobre els representants dels treballadors, dient que si el comitè d'empresa demana la requalificació, ells s'ho plantejaran.
Anem ben arreglats... això sí que és lluitar pels drets dels treballadors i treballadores de Rubí...

Tot i les discrepàncies en les formes a l'hora de dur a terme el procés, cosa ja habitual entre nosaltres i l'equip de govern, l'important en aquest cas és el resultat. I el resultat és que al Ple de dijous passat es van aprovar les propostes que el Grup Municipal d'ICV-EUiA hem fet per iniciar un Pla de Xoc contra la crisi, a Rubí.

No és important perquè s'aprovin les nostres propostes, sinó perquè són propostes que beneficiaran a la ciutadania de Rubí que ara mateix més ho necessita. Us les detallo.


- Crear noves subvencions, bonificacions i mesures de flexibilitat i ajornament en els terminis de pagament dels impostos municipals per aquelles persones o empreses que demostrin dificultats econòmiques per a complir amb el calendari establert.

- Calcular i fer públic quants ingressos preveu ingressar l’Ajuntament amb el diferencial entre l’IPC real de 2008 i el percentatge d’augment previst per a cada impost i taxa municipal per a 2009

- Destinar íntegrament aquest diferencial d’ingressos a un “Fons de xoc per a la crisi”, al qual se sumarà també qualsevol nou estalvi de despesa ordinària que s’aconsegueixi fer efectiu.

- Destinar íntegrament els diners d’aquest “Fons de xoc per a la crisi” a polítiques socials i de reequilibri econòmic, a plans de formació laboral o d’ajuda per a crear i mantenir l’ocupació estable i de qualitat, i a ajudes d’emergència per a la ciutadania que ho requereixi

- Definir les línies i actuacions concretes a les quals destinar els diners d’aquest Fons de xoc contra la crisi de forma concertada, amb la participació de tots els partits amb representació al Ple Municipal, i permetent també la participació i aportació dels agents socials i econòmics del municipi

- Donar màxima publicitat a les noves mesures aprovades (les del Pla de Xoc i les referents als impostos municipals) per a que tota la ciutadania susceptible de ser-ne beneficiària en tingui coneixement i pugui acollir-s’hi

Espero que siguin d'utilitat real per a la ciutadania de Rubí que més està patint la crisi. Amb aquesta voluntat les hem proposat des d'ICV-EUiA i amb aquesta voluntat controlarem i exigirem, des de la oposició, que s'apliquin el més ràpidament i millor possible.

Aquest matí penjava un comentari al bloc reclamant una resposta política als aldarulls d'ahir entre Mossos d'Esquadra i estudiants... doncs poc després, o en paral.lel, el conseller Joan Saura compareixia públicament per dir el que molts esperàvem d'ell: es demana disculpes a les persones ferides, s'admeten errors, s'obre una investigació i es depuraran responsabilitats a partir de les conclusions d'aquesta investigació.

Gràcies Joan per tornar-nos a donar arguments per seguir defensant que ets un bon conseller d'Interior.




Gestionar Interior no és senzill, i per a un partit com ICV encara menys. La dicotomia de ser partit de govern i de lluita és sempre de difícil gestió, però amb un departament com Interior, encara més. També és cert, que gràcies a aquesta dicotomia hem pogut aportar moltes millores a la gestió de la seguretat pública a Catalunya que sense nosaltres no hauríen existit (control ètic i ciutadà del paper dels Mossos, càmeres a les comissaries, un veritable i intens treball contra la violència masclista, una gestió més racionalitzada, millores laborals per als Mossos, mesures agosarades de control del trànsit per reduir la contaminació de l'aire i les morts...)

Però tota aquesta feina, tan difícil de fer visible, queda anul.lada per a la opinió pública quan es produeix un fet com el d'ahir. Les càrregues policials d'ahir van ser inexcusablement desproporcionades. No poso en dubte el desallotjament. Entenc que l'ordre és cosa del Rector de la Universitat, i els Mossos no tenen més remei que complir-ho. Però les formes, evidentment, no van ser les correctes. Desallotjar posteriorment una protesta que bloqueja el trànsit a la ciutat (a la Gran Via) també em sembla d'obligació pública. Però de nou, les formes no van ser les correctes. I en el cas de les protestes d'ahir al vespre, més del mateix.

Faig aquesta explicació en resposta a un comentari deixat al bloc que m'ha demanat que em posicioni. Ser d'Iniciativa no vol dir compartir tot allò que facin els Mossos d'Esquadra. I menys encara quan em trobo orfe d'explicacions polítiques que aclareixin o demanin disculpes pel què ha passat. Personalment, no puc entendre ni compartir la duresa usada ahir contra els estudiants que protestaven, i com a periodista encara entenc menys les agressions contra els meus companys de professió, i no puc més que denunciar-ho públicament i sumar-me a la queixa feta al respecte pel Col.legi de Periodistes de Catalunya.

Confio, però, que les explicacions necessàries des del departament d'Interior acabaran existint. I espero que serveixin per aclarir que la duresa usada ahir pels Mossos va ser un error. I que es posaran mesures perque no es repeteixi.

(((Per cert, aprofito per demanar disculpes per haver deixat inactiu el bloc durant tants mesos. Espero poder-ne reprendre, a partir d'ara, la regularitat)))

;;