El grup municipal d’ICV-EUiA ens felicitem que ja s’hagi signat el Pla de mesures d’acompanyament de la crisi, que la nostra coalició reclamava des de l’octubre passat
Ha estat com un embaràs: després de 9 mesos, finalment hi ha Pla anticrisi a Rubí. I nosaltres ens sentim com els pares des la ‘criatura’, perquè hi hem posat ben bé el 50% del contingut i perquè, a més, hem estat nosaltres els qui vam convèncer ‘la mare’ (l’equip de govern) que calia ‘engendrar’ aquest Pla i fer-lo de forma consensuada i en concert amb els agents econòmics de la ciutat. Finalment, dijous passat es va signar l’acord, per part dels portaveus de tots els grups municipals de l’ajuntament i els representants dels sindicats, els empresaris i els comerciants de Rubí. L’acord posa negre sobre blanc una quarantena de mesures que ha de dur a terme aquest any l’equip de govern municipal per a provar de pal·liar els efectes de la crisi entre la ciutadania de Rubí.
Parlem de més ajudes socials per als qui més ho necessiten (ajudes d’emergència, beques menjador i per als llibres escolars, ajudes per a pagar els impostos municipals…) Però també de més plans de formació laboral, plans d’ocupació, ajudes al comerç local i mesures per a augmentar l’estalvi i l’efectivitat en la gestió de l’administració local.
Gairebé la meitat d’aquestes mesures sorgeixen de la proposta feta pel grup municipal d’ICV-EUiA el mes d’abril. I el propi fet que s’hagi elaborat aquest document i que s’hagi aprovat de forma concertada, ha estat gràcies al debat i la moció que vam forçar en aquest sentit en el Ple municipal del mes de març. Sense cap tipus d’ànsia de protagonisme, i només remetent-nos als fets, ens sentim plenament legitimats a reclamar la ‘paternitat’ de la criatura. I també, en aquest sentit, som els primers a assumir la responsabilitat de vetllar per la seva ‘salut’ i ‘creixença’. Però pel fet d’estar a la oposició, només podrem complir aquesta responsabilitat a través del control dels qui han d’aplicar el Pla: el govern del PSC i d’ERC.
No dubteu que ho controlarem. I d’immediat ja començarem a reclamar que es discuteixin les mesures extraordinàries que caldrà aplicar l’any que ve, quan la crisi encara pot ser forta i l’Ajuntament tindrà menys diners.
Aquests dies algú savi em recordava que “fer política és treballar en favor de la comunitat”. Doncs aquest any, en el tema de la crisi, ICV-EUiA hem fet mooolta política.


Finalment ahir es va votar al Parlament la Llei d'Educació (la LEC). Després de mesos d'esmenes, consultes, negociacions i d'obrir el text a la participació de la comunitat educativa (professors, pares i alumnes), el resultat ha estat decebedor. Ningú no podrà negar que la gent d'ICV-EUiA hi hem posat les millors de les intencions, per fer una bona Llei d'Educació per a Catalunya... però el PSC i ERC han preferit girar l'atenció cap a la dreta catalana (CiU), i pactar els temes essencials amb ells. El resultat, evidentment, no és acceptable per a nosaltres, i hi hem votat en contra.

Però és que el resultat tampoc no compta amb el suport de bona part de la comunitat educativa catalana !! I avui ens trobem que a la premsa que ens venen la LEC com una "llei de país". De quin país? Si no la recolzen ni els que l'han d'aplicar!!

Ahir va ser un dia trist... una nova oportunitat perduda... Però val més no ser pessimista.

Companys i companyes del món educatiu: amb una llei tan oberta com aquesta, tant "decretable" (molts dels aspectes importants s'enfocaràn a partir de decrets del govern), cal més que mai garantir que els pròxims governs de Catalunya siguin més que mai d'esquerres de debò.

O voleu arriscar-vos a deixar una llei com aquesta en mans de Convergència?

((Podeu llegir el discurs que ahir va fer al Parlament la portaveu del grup d'ICV-EUiA, Dolors Camats seguint aquest link))


No tornaré a insistir en la importància d'aquestes eleccions, ni en còm afectarà a la nostra vida quotidiana quines majories hi hagi al pròxim Parlament Europeu. No tinc ganes d'apel.lar de nou a les raons i els interessos. Avui parlaré amb el cor: aquell cor que ens fa creure en la democràcia real (també a Europa), que ens indigna quan ens intenten prendre el pèl, que ens fa estar convençuts que el què calen són "fets i no paraules" (prenc prestat, amb una bona càrrega de cinisme, el lema dels socialistes), i que ens porta a dir PROU de tanta superficialitat i parauleria. Si el teu cor també és revolucionari i té ganes de poder confiar de nou en les idees però també en les persones que les han de defensar, no hi ha més opció: VOTA INICIATIVA, VOTA EL RAÜL ROMEVA.
Per les propostes que defensa i defensem, però també per COM les defensa.
I perque no ens podem permetre el luxe de no tenir un eurodiputat que ha pencat tant els últims 5 anys, i que ho seguirà fent igual de bé, o millor, els pròxims 5.



Qui de Rubí no treballa? tothom qui treballa està sotmès a legislacions europees que condicionen molt les seves condicions de feina (voleu treballar 65hores setmanals?) o fins i tot condiciona si tindrà feina o no (deslocalitzacions...)


Aquells que no treballeu: potser estudieu? Doncs sabeu clarament que també us condicionen les normatives, directives i planificacions europees en l'educació reglada (darrerament ho hem vist tots clar amb el Pla Bolonya)

Si no treballeu ni estudieu: segur que us condiciona molt la vida gaudir d'un Estat del Benestar amb prestacions socials públiques i pensions garantides, o no tenir-ho.

Si sou dels més de 6 mil rubinencs i rubinenques que s'han quedat a l'atur: oi que no voleu que a partir d'ara un mercat laboral desregulat ( o més ben dit, regulat només pels grans empresaris) us obligui a reincorporar-vos en feines més precàries, amb acomiadaments lliures o amb condicions laborals que us faran recular 20 o 30 anys respecte el què ja s'havia aconseguit?

I si sou pares o mares... no voldríeu equiparar-vos a la resta d'Europa també en la durada les baixes de maternitat i paternitat i en les garanties laborals per a les mares lactants, per exemple?

Doncs tot això, i molt més, és el què ens juguem en aquestes eleccions europees.

Si has arribat fins aquí, encara penses que aquestes eleccions europees no van amb tú? i sobretot, encara penses que és igual a qui votis, i que "tots som iguals"?

Pensa-hi