no és que hagi abandonat aquest bloc, és que n'hem engegat un de nou. És el bloc de campanya www.martaribas.cat 
És per això que, a partir d'ara, penjaré les meves reflexions allà. Un cop passin les eleccions municipals, em plantejaré quin dels dos deixo viu 

gràcies    www.martaribas.cat

ICV vam aprovar la setmana passada la llista electoral per a les eleccions municipals del pròxim 22 de maig. Una llista que ha sorgit d'un procés obert ja fa uns quants mesos, que ha culminat les darreres setmanes amb una votació oberta per a ordenar-la, i que les properes setmanes s'acabarà de tancar amb la incorporació dels candidats i candidates d'EUiA un cop signem l'acord de coalició per als propers comicis.

Com dic al títol d'aquest "post", més que una llista, és un orgull. És una llista paritària, renovada, clarament d'esquerres i ecologista i carregada d'il.lusió. 24 candidats i candidates (i amb mi, 25) que representem molts dels sectors de la ciutat, i especialment dels que defensem, des d'àmbits ben diversos, els valors d'Iniciativa (sent-ne militants, o no).

4 dades estadístiques perque us en feu una idea:  13 homes i 12 dones. Des dels 20 i escaig anys, fins als 60 i uns quants. Mestres, treballadors socials, sindicalistes, sanitaris, periodistes, aturats, treballadors de serveis diversos i de fàbriques... 8 independents. I més de la meitat de les candidates i candidats no han estat mai en una llista electoral. Però sobretot, gent vinculada a entitats de tot tipus de la ciutat: esportives, culturals, educatives, de memòria històrica, de veïns, de solidaritat, d'oci i lleure, musicals...

De moment, l'únic "però" que m'hi han posat és que no hi tenim "estrelletes mediàtiques"... És cert. Però som 25 persones que defensem valors amb el nostre exemple. I això, és un valor afegit que no s'esvaeix ni caduca.

Encapçalar una llista així m'omple d'orgull. Suposo que es nota... Per això vull compartir-la amb tothom qui la vulgui conèixer. La podeu consultar aquí: http://www.iniciativa.cat/rubi/articles/7145

Faig aquesta entrada des de la ràbia d'haver de reconèixer que teníem raó. I us asseguro que hauríem preferit no tenir-la, en aquest cas.
FICOSA tanca les plantes a Rubí i s'endú els treballadors a la planta de SONY de Viladecavalls, que ha comprat recentment. Demà ho anuncien oficialment.

El novembre de 2009, i després al març de 2010, en les dues votacions que hi ha hagut al Ple Municipal de Rubí del Conveni Urbanístic amb la família Pujol i Tarragó (propietaris de Ficosa) per crear un nou barri on ara hi ha les dues plantes de la fàbrica, l'equip de govern municipal ens acusava a ICV-EUiA de jugar amb els treballadors de Ficosa quan nosaltres acusavem als Pujol i Tarragó de fer-nos xantatge a la ciutat, exigint aquest conveni urbanístic per garantir que Ficosa es quedava a Rubí (en una altra nau, però a Rubí).
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Ficosa/amenaza/cerrar/fabricas/Rubi/le/recalifican/terrenos/elpepiespcat/20090516elpcat_10/Tes

Se'ns va dir de tot. Però en resum, se'ns va titllar d'irresponsables per posar en dubte la bondat de l'acord. I per posar la por al cos dels treballadors i treballadores de Ficosa dient que no hi havia cap garantia que la fàbrica es quedés a Rubí. Que de moment, l'únic que  hi havia era una operació especulativa amb els terrenys. I ara què, senyora Garcia? Ara què, senyora Maria Mas? Ara qui és, l'irresponsable?
Pensen seguir tirant endavant la requalificació d'aquells terrenys tot i no garantir els llocs de treball a la ciutat? perquè vostès van justificar l'operació urbanística per aquest motiu...

I ara qui li garanteix als treballadors i treballadores de Ficosa que seguiran tenint feina? i als de Sony que han estat absorbits per Ficosa? que també n'hi ha molts de Rubí, a Sony, senyora Garcia... Ara qui garanteix que d'aquí a dos dies Ficosa no està fent fora a la meitat, dels uns o dels altres?

Senyora Garcia, Senyora Mas (i senyores i senyors d'ERC, de CiU i del PP, que també van aprovar i defensar aquell conveni urbanístic al Ple): obrin els ulls, que se'ns estan pixant a sobre i ens diuen que plou.
((per cert, en aquest tema també els va assessorar el senyor Lluís Calvet, oi????))

si fa un mes deia que el POUM anava tard... ara penjo un nou article sobre la situació actual. No és que vagi tard, és que va fatal!! Enganxo a continuació l'article que, com a portaveu del Grup Municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Rubí publico a la revista municipal La Ciutat d'aquest mes de desembre.
---------------

Aquest novembre era previst que el Pla d’Ordenació Urbana de Rubí (el POUM) fos aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. Però no ha estat així. De fet, no només no s’ha aprovat, sinó que des de Barcelona s’ha demanat a l’equip de govern municipal de Rubí que en refaci uns quants aspectes (alguns d’ells, de gruix) i que incorpori tot d’informes que li manquen. Entre els aspectes a modificar hi ha el càlcul econòmic de com es finançarà tot el que es diu que es farà (com veieu, un tema de gruix) i en informes tècnics previs, als quals encara no hem tingut accés, sembla que també es demana un replanteig del creixement previst de població, que es considera excessiu, i de l’elevat nombre de pisos que es preveu construir a l’Escardívol (dos temes més de gruix).


No puc evitar recordar que aquests tres temes, a més d’altres, són alguns dels que ICV-EUiA va esgrimir per votar en contra del POUM plantejat per l’equip de govern municipal (PSC i ERC), mentre PP i CiU li reien les gràcies i hi votaven a favor.

Tampoc puc evitar posar de manifest que el POUM ha estat el principal projecte dels darrers 8 anys de l’alcaldessa Carme Garcia, i que ara, els òrgans del govern català que havien de validar-lo, han vingut a demostrar que ha estat un nyap tècnic i polític.

I evidentment, tampoc puc evitar esmentar que el màxim responsable tècnic del POUM era el senyor Lluís Calvet, càrrec de confiança directa de l’alcaldessa, que va ser cessat el setembre coincidint amb la denúncia davant l’Oficina Antifrau que va presentar ICV-EUiA acusant-lo d’actuar de forma poc ètica en adjudicacions d’obres a la ciutat. En aquell moment l’alcaldessa va assegurar que el cessava per altres motius, i que ja havia finalitzat la seva feina principal. Doncs és evident que no. El POUM no estava tancat, i menys encara ben acabat.

Vaja, que no puc evitar pensar que el temps acaba posant les coses i les persones al seu lloc. Esperem que ara l’alcaldessa tingui cintura per corregir l’errada, tornar a seure a negociar la planificació urbanística de la ciutat amb nosaltres, el principal grup de la oposició, i fer-ho escoltant de debò els arguments que des de fa 4 anys estem posant damunt la taula. Li convé, senyora Garcia, i no per vostè, sinó pel bé de la ciutat.

http://www.joanherrera.cat/content/signants-en-suport-de-joan-herrera

Només te'n destaco uns quants: Pedro Almodóvar, Antonio Banderas, Pilar Bardem, Juan Diego Botto, Juan Echanove, Almudena Grandes, Aitana Sánchez-Gijón, Juantxo López de Uralde, Emma Cohen, Ismael Serrano...


I tú, que sí que pots votar, aquest diumenge què faràs?

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rubí –el POUM- va tard. El document es troba ara pendent del vist i plau definitiu de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. I tot i que l'equip de govern de Rubí preveia que s'aprovaria a principis d'aquest mes, el tràmit s’ha retardat perquè encara falten alguns documents tècnics. Total: que sent optimistes, s'aprovarà durant el primer trimestre de l'any vinent.


Davant d'aquesta situació, no puc evitar recordar que, quan el setembre l'alcaldessa va cessar el senyor Lluís Calvet, va dir que no era perquè ICV-EUiA denunciàvem que havia actuat de forma poc ètica en certes adjudicacions d'obres, sinó perquè ja havia enllestit la seva feina. El senyor Calvet era el màxim responsable tècnic del POUM. Sembla que no tot estava tan lligat i ben lligat, i no tot tan enllestit, quan resulta que encara falten informes de diversos organismes perquè el POUM pugui ser aprovat definitivament.

El temps i els fets acaben posant sempre les coses al seu lloc.

Si t'interessen els detalls, pots consultar-los al bloc http://estenoeselpoumquerubinecesita.wordpress.com/

Els companys i companyes de Joves d'Esquerra Verda han creat aquesta campanya, molt visual.
M'ha semblat molt encertada i vull compartir-la amb tots vosaltres, també a través del bloc.

Amb aquest article vull fer suport a la campanya ciutadana que s'ha organitzat per a protestar per la visita del Papa a Barcelona la setmana vinent. I vull explicar-ne els motius.

La visita de Joseph Ratzinger ha estat precedida de les seves declaracions sobre els abusos sexuals del clergat en què optava per la penitència com a via de reparació. També és responsable de no col•laborar en el repartiment de preservatius a l’Àfrica, de la segregació a l’escola, d’oposar-se al dret al propi cos de les dones i al dret a l’avortament, i de negar la igualtat de drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.


També cal recordar que l'Estat de Ciutat del Vaticà no és membre de l'ONU i que no ha signat ni ratificat els pactes internacionals de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ni de Drets Civils i Polítics, ni el destinat a abolir la pena de mort, ni per a la protecció dels drets de totes les treballadores i els treballadors migratoris i dels seus familiars, i tampoc la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona.

Però sobretot, cal recordar que Espanya és, constitucionalment, un Estat democràtic i laic. Per tant, no es pot justificar de cap manera que les nostres institucions públiques (Estat, Generalitat, Ajuntament) hagin de pagar els costos de la visita d'un Cap d'Estat antidemocràtic, com és el Papa. I encara menys que aquest sigui rebut pels màxims representants d'aquestes institucions.

Des del màxim respecte als cristians i cristianes de base, que com jo també mostren el seu rebuig a les actituds antidemocràtiques de la jerarquia de l'Església catòlica, vull que quedi clar que jo, Marta Ribas, no t'espero, senyor Ratzinger.  ((http://www.jonotespero.cat/))

* Des d'ICV estem a favor de les consultes ciutadanes com a mètode de democràcia participativa.
* Des d'ICV defensem el dret a decidir ( o dret a l'autodeterminació dels pobles)
* Però no ens sentim representats per la pregunta que es planteja (independència Si o independència NO). I creiem que, com nosaltres, s'hi pot sentir bona part de la població de Rubí.

Per a nosaltres, si aquesta vol ser una consulta que realment serveixi per palpar què vol el poble de Catalunya, la pregunta hauria d'incloure moltes més opcions. Entre d'altres, continuar com estem (comunitat autònoma), ser un Estat independent o ser un Estat dins d'una Espanya federal (que és la opció que defensem des d'Iniciativa)

Com a ICV vam traslladar aquesta reflexió a la Plataforma Rubí Decideix, fent-los la proposta de modificar la pregunta plantejada. Però s'hi van negar. La pregunta, pel que sembla, no és canviable. És per això que NO ens vam sumar a la Plataforma.

Tot i això, i per coherècia amb les nostres conviccions sobre la democràcia participativa, hem col.laborat amb la plataforma facilitant-nos suport, per exemple, en la defensa que l'Ajuntament faciliti espais per a fer la consulta. I hem instat a la gent d'Iniciativa a votar, cadascú agafant la opció que li demani el cor o el cap.

En el meu cas, ho he tingut clar. Jo he volgut participar. Però no em sento representada per cap de les dues opcions de vot. Per tant, he votat en blanc.

Rubí està decidint avui? doncs sí, d'alguna manera... però per mi Rubí decidirà sobre aquest tema quan se li posin realment totes les opcions damunt la taula. Mentrestant, ens anem entrenant...

Sembla que el veto al meu bloc no ha estat voluntari. M'han explicat des de l'Ajuntament que el problema prové d'algun terme, alguna paraula, que he introduit al meu bloc i que és de les vetades automàticament pel servidor informàtic del consistori. Per tant, l'existència d'aquesta paraula al meu bloc (que no sé quina és) és la que hauria provocat que no sigui visible des dels ordinadors dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament.

Bé, me n'alegro que sigui així. I demano disculpes pel malentès i els malsdecap que pugui haver causat la meva reacció als funcionaris i càrrecs de confiança que sí que fan bé la seva feina, en aquest Ajuntament, que són l'amplíssima majoria.

Ara permeteu-me una mica d'ironia: us imagineu que aquesta paraula o terme vetat que darrerament he introduit al meu bloc sigui "Lluís Calvet"? tindria guasa la cosa, no?
Evidentment, només estic fent ús de la ironia, o de la informàtica-ficció.

el "sempre transparent" equip de govern de l'alcaldessa Carme Garcia m'ha vetat. En concret, han vetat l'accés a aquest bloc des de qualsevol ordinador del personal de l'Ajuntament de Rubí.
Es veu que els treballadors i treballadores públics, davant la moguda existent al consistori per la denúncia que el meu Grup Municipal ha presentat contra el responsable del Comissionat d'Urbanisme, buscaven explicacions. I com que potser no les obtenien des de la pròpia administració, la buscaven al meu bloc de regidora. En ares de la transparència informativa i de la democràcia, l'equip de govern municipal ha decidit que el servidor del consistori veti l'accés a aquesta pàgina.
Esperem que la "incidència tècnica" es resolgui aviat...
Mentrestant, no patiu. Jo no pateixo gens. Pensar que es poden posar barreres a les notícies, en l'actual societat de la informació, és ben bé de dinosaures.

enganxo a contiuació un extracte de la Nota de Premsa del tema que el Grup Municipal d'ICV-EUiA de Rubí hem fet públic aquest matí:

El grup municipal d’ICV-EUiA a Rubí presentarà denuncia davant l’Oficina Antifrau demanant que s’investiguin certes actuacions de Lluís Calvet, comissionat d’Urbanisme i Habitatge de Rubí i conseller delegat de Proursa.



A banda d’aquest càrrec públic, Calvet ha mantingut sempre l’activitat privada en l’àmbit de l’arquitectura, principalment al despatx Calvet i Frontado, amb la seva sòcia Fina Frontado. Aquesta sòcia ho és també, en una altra firma, del senyor Francisco Fernández Eduardo. Firma que té la seva seu al mateix despatx o adreça que la del senyor Calvet i la senyora Frontado.


El senyor Francisco Fernández Eduardo –soci de la sòcia de Calvet- ha rebut de l’Ajuntament de Rubí diversos encàrrecs per valor de prop de mig milió d’euros. En concret, se li han adjudicat el projecte de construcció del poliesportiu de La Llana i urbanització exterior, així com la modificació del projecte d’urbanització de la plaça de la Sardana. Algunes d’aquestes adjudicacions, venien avalades directament per Lluis Calvet, a través de la Comissió d’experts del Comissionat d’Urbanisme i Habitatge.

D’altra banda, l’any 2008 Calvet va negociar amb l’IMPSOL la venda d’uns terrenys de Rubí que eren propietat de Proursa. Després d’aquesta operació, el despatx Calvet y Frontado va rebre de l’IMPSOL l’adjudicació de construcció d’habitatges de protecció oficial a Montgat, a la promoció de Turó del Sastre

Aquests casos, i algun altre, formaran part de la denúncia que el Grup Municipal d'ICV-EUiA presentarem d'immediat a l'Oficina Antifrau perquè, si cal, s'inicii una investigació per determinar si hi ha indicis de delicte.

De moment, per nosaltres queda clar, que el senyor Lluís Calvet ha actuat de forma poc ètica en l'exercici del seu càrrec a l'administració local de Rubí, i reclamem que la seva responsable política directa, l'alcaldessa Carme Garcia Lores, doni explicacions públiques al respecte.

En Lluís Calvet, no ho oblidem, és el càrrec de confiança que més cobra de l'Ajuntament de Rubí, i qui ha portat, personalment, la negociació dels detalls del POUM i del Conveni Urbanístic amb FICOSA, entre d'altres.

La coalició d’Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa fem una crida a tota la ciutadania de Rubí a sumar-se a la vaga general convocada pel pròxim 29 de setembre.


La vaga ha estat convocada pels sindicats majoritaris a Espanya i a Catalunya per reclamar la retirada de la Reforma Laboral aprovada aquest setembre pel govern del PSOE, amb el suport de Convergència i Unió, i amb el joc demagògic del Partit Popular que al Congrés hi vota en contra però als ajuntaments hi està a favor.

Aquesta és una reforma laboral injusta per als treballadors i treballadores i inútil per a crear ocupació o facilitar la sortida de la crisi perquè:

- no crearà ocupació i, en canvi, provocarà que l’acomiadament sigui més fàcil, barat i subvencionat amb recursos públics.

- No millorarà la qualitat del nostre mercat laboral, ja que no adopta cap mesura contra la temporalitat i, en canvi, incentiva la desaparició dels contractes indefinits actuals.

- Dóna més poder als empresaris, tant per a acomiadar persones com per a no aplicar els convenis col•lectius, perjudicant, per tant, als treballadors/es

- I a més, privatitza els serveis d’ocupació, convertint en un negoci per a pocs la dura tasca de trobar feina per a la majoria

Però és que, a més, aquesta no és només una vaga contra la Reforma Laboral. És una vaga per la dignitat i contra la resignació. Perquè si no ens plantem, les mesures antisocials seran moltes més, com l’augment de l’edat de jubilació fins als 67 anys, la congelació de les pensions, el canvi del període de càlcul per a tenir opció a jubilar-se, la retallada de sous als empleats públics, la pujada de l’IVA o el copagament de la sanitat.

Perquè en nom d’una “suposada via de sortida de la crisi” el govern del senyor Zapatero ens està imposant una retallada de drets com no ha fet ningú més a Europa. Una retallada que afecta a la majoria (treballadors, autònoms, pimes...) i beneficia només a uns pocs (els que precisament s’han beneficiat del model del “pelotazo” i han generat la crisi: especuladors, bancs, grans empresaris...) Aquesta, per tant, ha de ser la vaga dels que no hem creat la crisi, però l’estem pagant. Perquè no acceptem que els que sí han generat aquesta situació ara siguin els que dicten com sortir-ne.

El dia 29 de setembre, cal dir PROU. Per no perdre tots aquells drets socials que tant d’esforç i de sang han costat d’aconseguir. I per reclamar una sortida a la crisi socialment justa i econòmicament viable, lluitant contra el frau fiscal, fent pagar més als qui més tenen i apostant per una ocupació estable i uns serveis públics i de suport social de qualitat.

Per tot plegat, ICV-EUiA us instem a participar de les accions de la Coordinadora unitària creada a Rubí per a difondre els motius per la vaga, entre la ciutadania (reunions els dilluns a les 19h a l’Espai Obert, c/ Justícia 11)

I el 29 de setembre, digues PROU, i suma’t a la vaga.

Un any més la ciutadania de Rubí ens retrobem per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. Però l'actual context polític, econòmic i social fa que enguany la Diada tingui un caràcter especialment reivindicatiu.


La sentència del Tribunal Constitucional retallant l’Estatut ha generat una situació sense precedents. Ha obert una crisi constitucional a l’Estat i una reacció política i ciutadana com fa anys que no veiem, i que va tenir el seu punt clau en la manifestació del passat 10 de juliol.

Aquella manifestació, al nostre entendre, demostra que el conflicte no és entre nosaltres, entre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sinó entre Catalunya i l’Estat espanyol. I els partits que no entenguin això i no facin un esforç per aglutinar la diversitat de identitats que hi ha a Catalunya per fer front comú i lluita conjunta per aconseguir que es respectin els nostres drets socials i nacionals, s’estarà equivocant.

Des d’Iniciativa Verds i Esquerra Unida considerem que ara, més que mai, cal defensar el nostre Estatut, el que vam votar el poble de Catalunya i també el Congrés dels Diputats. Per democràcia i perquè Catalunya s’ho mereix, cal que es recuperi l’Estatut íntegre.

Però això no es podrà fer sense que s’obri, en paral•lel, un procés de reforma de la Constitució. Una reforma que millori l’encaix de Catalunya amb Espanya, així com d’altres nacions d’aquest Estat, i que obri la via del federalisme i garanteixi el dret a decidir democràtic de tots els pobles que formem l’Estat espanyol.

Perquè l’autodeterminació és un dret democràtic, i des d’Iniciativa i Esquerra Unida també defensarem que a Catalunya el puguem exercir. Però cal que el puguem exercir amb totes les opcions possibles. I que la ciutadania de Catalunya puguem decidir, lliurement, si volem continuar com estem, ser independents o ser un Estat propi dins d’un Estat federal.

ICV-EUiA lluitarem perquè s’apliqui aquest full de ruta: l’aplicació de tot l’estatut, la reforma de la Constitució i l’exercici del dret a decidir de Catalunya. I evidentment, ho farem defensant la nostra opció, el nostre model, que és la d’un federalisme plurinacional. Però oferim el nostre planteig a la societat i a la resta de forces polítiques catalanes, per a compartir-lo, per a fer-lo de consens, com una via per la qual fer lluita conjunta per sortir de l’atzucac i per seguir avançant per apujar el sostre constitucional.

Aquest 11 de Setembre és també necessari sortir al carrer per a defensar els drets dels treballadors i les treballadores, les propostes d’esquerres per a sortir de la crisi i que no la continuïn pagant els treballadors i les treballadores.

El Govern espanyol ha aprovat, amb la complicitat de CiU i el suport de la dreta econòmica, la reforma laboral. Mesures que són un atac directe contra els drets dels treballadors i les treballadores, facilitant l’acomiadament i degradant el dret democràtic a la negociació col•lectiva dels sindicats.

ICV- EUiA donem suport a la vaga general del 29-S, convocada pels sindicats en contra d’aquestes mesures, i treballarem per a què aquesta vaga sigui un èxit i que el govern Zapatero rectifiqui, alhora que continuarem defensant les nostres propostes per una reforma fiscal i per combatre el frau fiscal amb l’objectiu de poder invertir en més serveis públics i polítiques socials i cons¬truir un nou model productiu sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment.

Però a més, no ens podem oblidar que estem a les portes d’unes eleccions autonòmiques. I Catalunya se la juga socialment i nacionalment en aquests comicis. Perquè en les pròximes eleccions els catalans i les catalanes, a més de decidir sobre el model d’Estat, també decidirem quin model social volem. Si donem continuïtat a les polítiques d’esquerres per a l’autonomia de les persones o retrocedim i tornem a ser a la cua en despesa social com en temps del pujolisme; si apostem per sortir de la crisi amb polítiques econòmiques de dretes com les que pacten socialistes i convergencia a Madrid, o amb propostes alternatives que apostin per un sistema laboral estable i uns serveis públics i de suport social de qualitat.

En tots aquests aspectes es demostra que a Catalunya s’ha iniciat un procés històric, tant per l’encaix amb Espanya com per la situació econòmica i social del nostre país. I les solucions a les crisis diverses actuals no són senzilles ni seran immediates.

Que ningú us vengui solucions fàcils ni màgiques. Si volem sortir d’aquesta crisi econòmica, social i constitucional sense perdre drets ho haurem de fer lluitant. I mobilitzant-nos com a poble. Lluitant units com a poble enfront al centralisme de l’Estat i lluitant units com a treballadors i treballadores enfront als interessos del capital. En la lluita ens trobarem.

Visca Rubí. I visca Catalunya.

ara fa dos anys, publicava un article sobre el POUM (Pla d'Ordenació Urbana de Rubí) a la revista La Ciutat on deia:


"no s’ha apostat de forma valenta per l’habitatge protegit, ni s’ha resolt la barreja d’indústria i habitatge i els riscos que això pot comportar per als llocs de treball, ni s’ha eliminat la previsió de fer prop de 230 pisos a l’Escardívol, ni es trasllada a altres zones de la ciutat els equipaments previstos en zones verdes com el Parc de Ca n’Oriol o Can Ramoneda. A més a més, tampoc s’ha obert més el POUM a la participació ciutadana ni hi ha cap garantia que el què es preveu fer sigui viable econòmicament (...)
ICV-EUiA ha treballat fins l’últim moment per provar d’introduir en aquest POUM els nostres valors i projectes. Perquè creiem, de debò, que les nostres propostes enriqueixen. (...) Per nosaltres està molt clar: l’equip de govern (PSC i Esquerra) ha preferit l’acord fàcil, amb la dreta (CiU i PP), que no els feia replantejar cap aspecte important del POUM per donar el seu vot afirmatiu.
Creiem que es perd, doncs, una gran oportunitat: la de dissenyar una ciutat socialment més justa, una ciutat per a les persones, i pensada amb les persones; una ciutat respectuosa amb tothom, i també amb el medi ambient; una ciutat lligada i compacta, però no densificada; una ciutat per viure i per conviure en els espais públics; una ciutat propera, on el cotxe no tingui sentit...
Això no vol dir que el POUM que s’ha aprovat no millorarà Rubí. Evidentment que ho farà. Però les millores poden fer-se amb un punt de valentia que faci fer passos de gegant cap endavant... aquest cop, ens hem quedat a mig camí"

Dos anys després, lamentablent, haig de tornar a subscriure tot el que vaig dir en aquell moment, perquè res no ha canviat. La setmana vinent es votarà al Ple Municipal l'aprovació definitiva del POUM. I gairebé tot segueix igual. Perquè, tot i la decepció, vam seguir insistint. I vam presentar una trentena d'al·legacions. Però només se'ns n'ha acceptat una, i no complerta. I els petits o grans canvis que s'han fet al POUM en aquests dos anys, no han estat precisament en la línia que nosaltres demanavem (com a exemple, la incorporació de 1.300 habitatges nous a Can Pujol -la zona de FICOSA- on no s'aprofita la creació d'un nou barri per a incrementar el percentatge d'habitatge públic a la ciutat)

Així que, 'nada nuevo bajo el sol'. El POUM tirarà endavant amb els vots del PSC, Esquerra, CiU i el PP. Quina llàstima que, elecció rera elecció, la ciutadania demostri que Rubí és una ciutat majoritàriament d'esquerres, però els seus governants s'entestin a tancar els ulls a aquesta realitat i apostin, en temes clau de ciutat com aquest, per l'acord fàcil i còmode amb la dreta.

Aquests darrers dies que hi ha hagut tant de rebombori mediàtic amb el procés participatiu de la Diagonal no he pogut evitar fer comparacions amb Rubí, i en concret amb el procés de reforma de la Plaça del Doctor Guardiet. En tots dos casos es tracta de reformes de punts cabdals i emblemàtics de la ciutat en què s’ha fet una consulta ciutadana per decidir sobre el projecte.


Però a diferència del cas de la Diagonal de Barcelona, a Rubí no vam tenir opció C. L’oposició i una part de la ciutadania vam demanar-la. En concret, volíem poder-nos expressar en la consulta dient que no ens agradava cap de les opcions triades per l’equip de govern, que posats a fer obra, volíem una reforma més a fons, amb possibilitat de pàrquing, amb unió amb la plaça Catalunya, amb estudis per vianitzar la zona... però a Rubí el govern no va voler afegir una opció alternativa en la votació. Això, sumat a com havia anat el procés participatiu previ per a fixar els objectius de la reforma, van deixar clar que la consulta no era realment per saber què volia la ciutadania, sinó per legitimar la opció ja presa per l’equip de govern. I aquest tipus d’actitud, passa factura.

La conseqüència va ser una participació més que minsa (poc més de mil persones. Un 1’7 per cent de la població que podia votar). De fet, la plataforma ciutadana “Nyap Guardiet” va recollir més signatures en contra de la reforma que vots hi va haver en el procés participatiu institucional.

Sigui com sigui, el procés de la Diagonal haurà fracassat, però ha estat obert a totes les opcions plantejades i ha mobilitzat molt més percentatge de població que el procés de Rubí. I la gent realment ha triat, i ho ha fet en contra del que defensava el govern de la ciutat. I aquest govern ha acceptat la decisió de la ciutadania i no farà la reforma. I a més, depura responsabilitats polítiques dins del seu equip (amb un primer tinent d’alcalde destituït). A Rubí, ni ens hem pogut expressar totes les opcions, ni el pes de les firmes recollides en contra servirà per a replantejar res, ni es depurarà cap responsabilitat en l’equip de govern. I per rematar-ho, ens iniciaran les obres de la plaça en un any de crisi, amb altres prioritats on gastar els diners a la ciutat, i deixant-nos potes enlaire el centre de Rubí a les portes de celebrar la Festa Major.

Conclusió: la consulta de la Diagonal haurà estat un nyap, però quina enveja em fan els veïns de Barcelona quan comparo els seus nyaps amb els de la meva ciutat.

((foto de la Pl.del Doctor Guardiet extreta de la pàgina web de l'Ajuntament de Rubí))

Ho hem deixat claríssim: des d'ara i fins l'estiu batallarem perquè es faci, d'una vegada per totes, el balanç rigurós i públic de les mesure anti-crisi aprovades l'estiu passat a Rubí. I batallarem encara més, si és que es pot, perquè tot seguit vingui el debat de les noves mesures anti-crisi a aplicar el que queda d'any i durant l'any vinent.
Ja anem mig any tard a fer això. L'equip de govern hauria d'haver valorat l'aplicació de les mesures acordades l'any passat a finals de 2009, i obrir aleshores el debat de mesures actualitzades per a aquest any. Però com ja va passar l'any passat, els hem de perseguir i d'empènyer perquè actuin, en aquest tema.

Ho tornarem a fer. No ens fa cap vergonya agafar el lideratge en aquesta batalla, que entenem que és la prioritària per a la ciutadania de Rubí. Però després que no ens acusin de "posar-nos medalles" quan, d'aquí a uns mesos, els haguem de tornar a recordar qui els va haver d'estar empenyent i emprenyant fins que finalment van aprovar un nou paquet de mesures per incentivar l'ocupació i pal.liar els efectes de la crisi entre qui més ho necessita.

en seguirem parlant...

No senyors i senyores de la dreta i el conservadurisme... per aquí no passarem. Ni a Rubí, ni a Catalunya, ni a Espanya; ni un pas enrere en la justícia, l’equitat i la humanitat. Només faltaria!