finalment l'acord que proposàvem des del grup municipal d'ICV-EUiA a Rubí, de mesures a aplicar contra la crisi, per part de l'ajuntament, s'ha aprovat amb el suport del PSC, ERC, PP i nosaltres.
Com podeu comprendre, ens alegrem que hagi prosperat la proposta que feiem de fer un acord polític sobre còm cal que actui l'administració local respecte la crisi a la ciutat. Però ha trigat molt, massa, en aprovar-se. I a més ens queda el mal gust de boca d'alguna mesura que proposavem que ha caigut pel camí i el regust encara més amargant que després no hem vist reflectit, tal i com nosaltres creiem que calia, aquest acord en els Pressupostos de l'ajuntament de Rubí per al 2009.
Potser hem estat massa innocents de pensar que l'acord que s'ha aprovat s'aplicaria al peu de la lletra, que realment es prioritzaria només la inversió i la despesa social i de promoció econòmica, i que es retallarien de forma substancial les despeses del funcionament diari de la maquinària de l'ajuntament. Però per altra banda, continuo pensant que si no hi hagués gent innocent, optimista i idealista com nosaltres, mai es posarien sobre la taula propostes en positiu com la d'aquest document d'acord polític contra la crisi. I potser els Pressupostos per l'any vinent haurien estat encara pitjor del que són, menys adequats a les necessitats reals de Rubí per al 2009.

Davant d'un PSC centrat únicament en fer front a les seves lluites internes de poder, un PP seguidista, una ERC difuminada i una CiU que opta per la oposició destructiva, algú ha de pensar en positiu, tot i que els resultats després no siguin del tot satisfactoris.

Crec que Rubí es mereix que algú encara tingui esperança i empenta per anar endavant.